Air Nostrum acumula retards en d’altres serveis i envia els clients del vol de la Seu a Barcelona

Els usuaris que aquest divendres havien de fer l’enllaç entre l’aeroport situat a Montferrer i Madrid van haver de baixar al Prat en bus abans de volar sense rebre cap explicació clara del motiu

L'ATR d'Air Nostrum no ha volat en aquesta ocasió a la Seu.

Air Nostrum no guanya per causar disgustos als seus clients. Almenys, els clients que ha de traslladar de la Seu a Madrid i viceversa. Si fins dilluns el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, es vanagloriava d’haver retornat a una certa normalitat després d’algunes cancel·lacions a principi d’estiu, aquest divendres la filial d’Iberia, l’encarregada dels vols regionals, va tornar pel mal camí, i va obligar els clients a passar per Barcelona abans d’arribar a la seva destinació final.

Els clients del vol que aquest divendres al captard havien de sortir de l’aeroport d’Andorra-la Seu cap a Barajas, no van rebre cap explicació convincent. Solament, que se’ls baixava en bus a Barcelona i que d’allà volarien directament cap a Madrid. Segons fonts properes a la companyia, encara bo que van poder volar el mateix dia, perquè en altres ocasions l’enllaç no s’ha produït fins l’endemà. En tot cas, el malestar va tornar a ser evident.

I en aquesta ocasió, segons fonts coneixedores de la situació, no hi ha raons tècniques ni res que se li assembli. Bé, sí, al final de tot plegat, hi pot haver raons tècniques. Però degut, suposadament, a una deficient preocupació o a una manca d’aparells. O a totes dues coses sumades. El cert és que, segons les fonts properes a la companyia coneixedores de la situació que es va donar aquest divendres, es va anar acumulant tal retard, producte dels diversos serveis i trajectes que l’aparell que havia de fer els enllaços entre Madrid i la Seu va anar realitzant, que hi va haver un moment que no es podia garantir que l’ocàs no fes acte de presència abans que l’avió pogués arribar a la Seu i, llavors, ja hi hagués dificultats d’aterratge i impossibilitat d’enlairament.

L’avió previst -i que es va usar fins a la capital catalana- era un ATR dels que tocava per a la Seu. Una altra cosa és que s’embarqués en tantes missions que no doni a l’abast

L’avió previst -i que es va usar fins a Barcelona- era un ATR dels que tocava per a la Seu. Una altra cosa és que s’embarqués en tantes missions que no doni a l’abast. Davant d’aquesta situació, sempre segons fonts properes a la companyia coneixedores del fet que es va donar, es va optar per desviar l’avió que havia de volar fins a la Seu cap al Prat de Llobregat, a l’aeroport Barcelona-Josep Tarradellas i, és clar, també els clients que esperaven volar des de la capital de l’Alt Urgell van haver de fer un viatge fins a l’aeroport internacional en autobús. Inicialment, de la Seu havien de sortir 44 passatgers que en saber-se les condicions en què finalment es faria el trajecte, van ser alguns menys.

Òbviament, aquelles persones que pensaven aterrar a la Seu procedents de Madrid i que, a tot estirar, des de les instal·lacions de Montferrer haurien hagut d’anar fins a la Seu o fins a Andorra en bus, van haver d’aturar-se primer a Barcelona també i, després, emprendre un viatge llarg d’autocar per aturar en un primer moment a la capital urgellenca i, qui ho tenia previst, també després fins al Principat. Amb el malestar evident afegit per la improvisació de tot plegat.