Tant el director de Mobilitat, Jaume Bonell, com el director general del SCT, Juli Gendrau, han mostrat la bona relació entre els seus respectius departaments i han evidenciat com n’és d’important poder disposar de dades referents a la mobilitat de vehicles i també difondre campanyes de sensibilització i prevenció en relació a conductes responsables al volant. És clar, però, i encara que s’hi ha volgut treure ferro, que un element important és saber si entre les dades que es pretén compartir hi ha les referides a les sancions, és a dir, que Catalunya pugui reclamar una multa amb posterioritat a la comissió de la infracció. Això, ara per ara, no es preveu.
Mobilitat i Seguretat Català del Trànsit descarten ara per ara l’intercanvi de dades que faciliti poder anar a pescar ‘a casa’ un infractor sancionat
Bonell ha recordat, però, que hi ha en marxa una revisió destinada a modificar el Codi de circulació nacional que comportarà un enduriment de les sancions pecuniàries. Alhora, el director de Mobilitat també ha remarcat que les normes, en territori català, “són molt més estrictes i les sancions també són més elevades”. “No tot s’hi val”, ha destacat un Bonell que ha recordat l’èxode de vehicles que hi ha cada divendres des d’Andorra cap a diferents punts de la geografia espanyola i, per tant, principalment i almenys d’entrada, de vehicles andorrans transitant per carreteres catalanes, un moviment de cotxes que res no té a envejar a una gran ciutat, segons el director de Mobilitat.
Bonell ha insistit molt en la necessitat de fer pedagogia, de dur a terme accions per “pacificar el trànsit, moderar la velocitat i dur a terme una conducció responsable”. Andorra i Catalunya compartiran dades com per exemple el volum de vehicles que surten cada cap de setmana de Barcelona i les vies que el Servei Català del Trànsit té controlades que més freqüenten aquests vehicles. Alhora, es faran campanyes conjuntes. Gendrau ha destacat que Catalunya ha dut a terme i du a terme accions de cooperació com la iniciada avui amb el Principat amb altres administracions (ha posat el cas del consolat italià a Barcelona).
El director general del departament de trànsit català ha remarcat que els seus especialistes han fet una anàlisi dels accidents mortals, que van anar a l’alça l’any passat a Catalunya, i han vist que malauradament acaben morint moltes persones que no resideixen en poblacions catalanes (l'any passat van morir en accident de trànsit a Catalunya dues persones de nacionalitat andorrana). Gendrau ha recordat que fa un parell d’anys, mentre a Andorra no hi va haver cap accident mortal, a Catalunya hi van perdre la vida alguns andorrans. Malgrat que els cotxes andorrans no són els més expedientats en territori català, sí que és cert que els expedients oberts són molt notables, en xifres absolutes i més encara proporcionalment al nombre de residents andorrans.
S’ha començat a treballar en l’intercanvi de dades sobre fluxos circulatoris i sobre el disseny d’estratègies de prevenció i conscienciació sobre la importància de complir les normes
Reduir la sinistralitat a les carreteres de Catalunya és un dels grans objectius del SCT tal i com ha remarcat Gendrau, hi veient que són molts els conductors andorrans que hi fan cap, es busca la manera de “com arribar al conductor andorrà” per conscienciar-lo sobre “una forma de comportar-se”. I la millor manera és fent “una pluja fina”, en termes metafòrics, d’informació, dades i campanyes de prevenció i conscienciació. Per ara, ha recordat Gendrau, només es sancionarà aquell conductor infractor que se l’agafi in fraganti, ja sia en territori català o andorrà. Però no es creuaran dades perquè se’l pugui anar a pescar ‘a casa’.
En un altre ordre de coses, i en relació amb una de les principals vies de sortida i accés al Principat, l’Eix del Llobregat, la carretera que porta des del Túnel del Cadí i fins a Manresa o a l’inrevés, Juli Gendrau ha confirmat que està en marxa el procés per incrementar amb un carril més el tram de via que va de Berga a Bagà. Als dos carrils actuals se n’hi afegirà, amb el temps, un tercer que serà reversible i que s’activarà en el sentit que calgui quan pertoqui. El projecte executiu està redactat i les obres licitades. Encara s’han d’adjudicar i, és clar, després s’hauran de realitzar unes obres que haurien de veure la llum en el proper lustre.