El metge assegura que mai no va ocultar el que va passar i aprofita l'escrit per agrair la confiança d’aquells que li fan costat després d’un procés, explica, de conseqüències reputacionals irreparables. Torrero afirma que s’ha mantingut al marge de la polèmica i els posicionaments mostrats tant per la pacient com per la direcció del SAAS fins que no s’ha tancat l’expedient disciplinari que hi havia en curs. Alhora, recomana a la institució hospitalària que vetlli més pel personal de què disposa.
El traumatòleg i cirurgià ortopèdic revela que tot i els fets del 2015 pels quals ara la pacient ha presentat una querella criminal contra l’esmentat facultatiu i contra l’anestesista per un presumpte delicte de lesions i un altre de falsedat documental, la dona s’ha continuat tractant amb ell mateix fins a la completa recuperació. En el nucli central de la carta publicada al ‘Bon Dia’, Torrero es demana, per exemple, “si la decisió del canvi de cama, que segons diu la premsa, va ser només criteri meu, em pregunto: quin benefici obtindria jo de donar l’ordre de canviar de cama, sabedor que al cap d’uns mesos hauria de tornar al quiròfan per corregir l’altra cama?”
Torrero contradiu en gran mesura la relació de fets i les apreciacions que s’exposen en la resolució de l’expedient disciplinari. “És evident que el motiu del canvi obeïa a consideracions reals, i en cap cas a un error, ja que es tractava d’un cas amb una deformitat que afectava les dues cames per igual. A més, en el cas que ens ocupa, després de la intervenció, i tal com es diu a la premsa, vam comunicar tota la incidència i vam deixar les constàncies oportunes i necessàries, no vaig mantenir cap posicionament obscur ni vaig negar els fets, que sempre he explicat de forma clara i detallada a qui calia. I posteriorment vaig continuar tractant la pacient fins a la finalització del procés, ara fa pocs mesos”.
En relació amb la continuació del tractament, el facultatiu també es fa un seguit de preguntes. Per exemple, en la seva carta, exposa que “aplicant el sentit comú, com és que la pacient va continuar acudint a la meva consulta durant els pràcticament tres anys següents des del 2015, i com es va mostrar conforme a ser intervinguda quirúrgicament de nou per corregir l’altra cama com estava programat, i per treure-li els materials de fixació (en total tres intervencions quirúrgiques més)? Per què després de quatre anys es formulen queixes o comentaris, quan es troba totalment recuperada de les dues cames? Per què el SAAS incoa un expedient de transcendència professional envers la meva persona per raó d’uns fets que en tot cas faria més de tres anys que haurien succeït, i per tancar el mateix al·legant que ja han prescrit?”