- L’exdirector financer de l’històric ens lauredià manté en la demanda que té contra la companyia que al seu dia se li van atorgar unes prerrogatives superiors a les que establia la llei i fixa encara
- El també excònsol menor de Sant Julià assegura que el comiat del 30 de juny es va deure al fet que es va negar a reconèixer i signar l’auditori dels comptes del 2016 perquè no hi estava d’acord
L’exdirector financer de Mútua Elèctrica de Sant Julià i excònsol menor de la parròquia Manel Torrentallé considera que quan se’l va acomiadar no se’l va liquidar adequadament ja que la companyia, al seu dia,
li hauria reconegut uns drets, superiors al que garantia la legislació en aquell moment i, fins i tot, al que recull el Codi de relacions laborals actual i que en el moment de fer-lo fora no es van tenir el compte. Així ho han explicat fonts properes a Torrentallé.
L’exmàxim responsable comptable de la història entitat laurediana té demandada la distribuïdora energètica arran de l’acomiadament comunicat a Torrentallé el passat 30 de juny.
El plet judicial ja fa dies que s’està tramitant davant la jurisdicció civil-laboral del Principat. De fet, ben aviat la Batllia hauria d’escoltar els testimonis proposats per les parts. Torrentallé assegura disposar de la documentació que provaria que la Mútua, al seu dia, li va atorgar uns drets que en el moment de la seva liquidació no van ser tinguts en compte. Els acords entre empleador i empleat sempre poden ser millors d’allò que la llei preveu. No pitjors. I això és el que manté Manel Torrentallé que va passar i que en canvi ara no se li ha volgut reconèixer.
El gestor comptable de l’ens reclama en xifres rodones 100.000 euros de compensació. Quan se’l va despatxar, Mútua Elèctrica va abonar més de 50.000 euros a Torrentallé com a compensació.
L’acomiadament, i aquí ningú no té dubtes, va ser declarat no causal. Segons les fonts consultades properes a l’exdirector financer de la Mútua,
Torrentallé considera que el seu acomiadament va ser la resposta a la seva decisió de no reconèixer, no firmar, l’informe emès sobre els auditors en relació als comptes del 2016. Aquells comptes deixaven un superàvit per a la companyia d’uns 70.000 euros. L’exgestor financer hauria mostrat la seva discrepància sobre algunes de les observacions fetes pels auditors i davant d’això va estimar-se més no signar l’informe. Segons les mateixes fonts, algunes de les observacions amb les quals Torrentallé no estava d’acord els auditors les haurien acabat matisant en la línia del que mantenia l’exdirector financer.
Però
la tensió entre el consell d’administració i altres membres de la cúpula executiva de la Mútua i Torrentallé era molt evident i notable des de molt abans.
En una part hi tenia a veure la política. El president de Mútua Elèctrica és Joan Albert Farré, que havia estat el 2015 candidat a cònsol per Unió Laurediana (UL) i, per tant, candidat a succeir Montserrat Gil i el propi Torrentallé, que malgrat militar a UL, en sentir-se traïts per no ser presentats a la reelecció, van decidir quedar-se al marge dels seus companys o excompanys i, fins i tot, fomentar el vot en blanc en alguns sectors tradicionalment aliats d’UL.
I més enllà d’això, i tenint més directament a veure amb la Mútua,
el fet que aquesta hagués fet la conversió a societat anònima des d’un vell i arcaic sistema mutual no va agradar mai Torrentallé, que durant bona part de les dues dècades que va estar vinculat amb l’entitat va fer i desfer a voluntat. Amb la transformació de l’ens en una SA certes maniobres que al seu dia va poder fer l’exdirector financer dequeien. I això no hauria agradat Torrentallé que, de fet, van fomentar una recollida de signatures per tal d’evitar aquella conversió.