La lentitud i deixadesa de la Batllia en aquest cas és tan flagrant que ni tan sols la fiscalia s’oposa a la petició efectuada per l’afectada. Ben al contrari, el ministeri públic “reconeix que en la tramitació del procediment s’ha produït una dilació objectivament indeguda, atès que malgrat la complexitat de la causa, han transcorregut més de 12 anys des de la seva incoació, el 2 de febrer del 2007, fins ara, sense que aquesta dilació sigui atribuïble a la part recurrent en empara”. I com defensava la recurrent, la fiscalia, en una posició que més o menys també es fa seva el TC, “comparteix que l’acumulació d’afers, canvis i substitucions de batlles o manca de recursos materials i humans no poden afectar al dret fonamental a un procés de durada raonable, de manera que correspon als poders públics analitzar quines són les dificultats existents per tal d’evitar la reiteració d’aquestes vulneracions”.
El reconeixement per part del Constitucional de la vulneració a un procés de durada raonable hauria de suposar que la Batllia es posi les piles d’una vegada i prengui decisions sobre un ‘cas Valora’ que sempre s’ha intentat tancar en fals -encara que formalment ni tan sols la instrucció s’ha tancat- amb el manteniment com a únic processat de qui al seu dia va ser el director de la gestora, el lauredià Xavier Felipó. Justament, l’afectada que ha promogut el recurs d’empara ara resolt reclamava la pràctica de noves diligències per demostrar, entre altres coses, que el cas va més enllà del que pretén fer veure la Batllia i per evidenciar, entre altres coses, la implicació de més actors en l’estafa que al final van viure els clients de la Valora.