La nota emesa per la patronal tabaquera explica, inicialment, una obvietat: que “el procés de negociació d’un acord del Principat d’Andorra amb la UE hauria culminat de forma provisional, els capítols relatius al marc institucional i a la primera de les llibertats, la lliure circulació de mercaderies. En el marc de negociació de llibertat de mercaderies s’hi ha inserit un protocol específic relatiu a Andorra i a les mercaderies del capítol 24 del sistema harmonitzat de la classificació de mercaderies”, això és el tabac.
“Aquest protocol”, continua indicant el comunicat, “preveu un període transitori de 30 anys d’adaptació pels productes comercials del capítol 24 relatiu al tabac i en relació al quadre de negociació de la lliure circulació de mercaderies”. Davant d’això, “l’Associació de Fabricants de Productes de Tabac d’Andorra entén que l’acord sembla favorable per a donar continuïtat a la indústria del tabac per un període de temps que permeti la seva adaptació, segons les converses mantingudes amb el Govern d’Andorra”.
L’AFPTA es mostra “predisposada” a mantenir l’històric contracte amb els colliters però no serà fins al setembre que se’n comenci a parlar formalment
Seguint els formalismes, el comunicat continua afirmant que l’associació “dóna suport als compromisos del Principat d’Andorra en relació a les directives de la UE 2014/40 i 2003/33, a la convenció i protocol de l’OMS en matèria de lluita contra el tabaquisme, així com la lluita contra el tràfic il·lícit de tabac”. De fet, algunes de les empreses del país ja faria temps que estan treballant en l’assumpció dels requisits internacionals que s’estan estenen via OMA, per exemple.
Finalment l’AFPTA assenyala “la predisposició” de la indústria “a mantenir l’acord històric amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), per la compra de la collita de tabac per períodes llargs i renovables. La perspectiva de renovació d’aquest acord hauria de donar suport a la reconversió del sector agrícola”. No obstant, en cap moment no es refereix a quin seria el termini del conveni.
Fonts properes al sector, tant de la indústria com dels colliters, han reconegut que hi ha sobre la taula un llindar de cinc anys. Les fonts, però, han indicat que fins al setembre no es començarà a tractar aquesta qüestió. També el Govern, conscient de la importància electoral que suposa tenir els pagesos contents, estaria collant perquè sigui viable aquest contracte de cinc anualitats. La negociació essencial passaria perquè la indústria es pugui assegurar la rescissió unilateral anticipada del contracte sempre que per qualsevol motiu canviïn les condicions actuals i l’acord amb la UE suposi una davallada del negoci.