El titular de Territori ha donat aquestes explicacions davant la pregunta oral que li ha formulat la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela. Sobre les actuacions al Font de Ferro, Ferré ha assegurat que “es va seguir el procediment establert per a l’ocupació de la via pública”, marcat en les diferents normatives i que va ser l’empresa adjudicatària qui va sol·licitar els pertinents permisos al departament de Mobilitat i al comú. En aquest cas, importants perquè l’obra implicarà l’ocupació durant força temps -com a mínim fins al 31 de novembre del 2024-.
I totes les gestions es van fer de forma correcta, segons el ministre. “Estava tot en regla i ho havien analitzat tècnics de mobilitat i del comú”, ha comentat. A la vegada, ha apuntat que “no hi havia cap problema de papers ni senyalització”.
El ministre ha volgut assegurar que des del departament es fa un control de totes les actuacions que poden implicar ocupació de la via pública. “Mantenim un seguiment constant i exhaustiu de les obres”, ha remarcat. I en aquesta tasca ha de servir per “garantir que es compleixin totes les mesures de seguretat i que es faci una correcta gestió del trànsit”.
CRÈDITS TOUS
En la darrera pregunta de la sessió, el socialdemòcrata Pere Baró ha insistit en la necessitat de “transparència” a l’hora de conèixer quines empreses van ser beneficiàries de crèdits tous. En aquest sentit, ha recordat que per a altres ajudes sí que es posa al BOPA. El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha apuntat que, en aquest cas, “són ajudes a fons perdut” i, en canvi, amb els préstecs “el Govern no va donar diners, només es va comprometre a assumir-los si no es tornaven”. I això ha passat, ara mateix amb 3,85 milions -300.000 euros més ja han pogut ser recuperats mitjançant els procediments judicials pertinents-.
En total, hi ha incompliments de 112 empreses: 18, per fallida; 10 per embargament; i 84 per no complir les condicions del préstec, principalment per quotes impagades. En tots els casos, s’han fet les accions pertinents per buscar recuperar el màxim de diners possibles. En tot cas, Lladós ha defensat les bondats del programa, que tindria una taxa d’impagament del 2,5%. “Ja els agradaria tenir-ne una de tan baixa a moltes institucions públiques que donen crèdit”, ha indicat.
Lladós ha admès el toc d’atenció que van rebre del Tribunal de Comptes pel fet que no es fes un control exhaustiu de les empreses a l’hora de concedir els préstecs. El ministre ho ha atribuït principalment al fet que en fer-se els processos entre els mesos d’abril i juliol, moltes no havien tancat encara els comptes de l’exercici anterior -i per això no els van poder aportar- o les obligacions tributàries del mateix. També ha apuntat que, vista la urgència de la situació, es va optar per un “control a posteriori”.
Comentaris (10)