Els pagesos demanen que es puguin millorar finques no utilitzades amb terres de la construcció

És una de les propostes que, entenen, s’hauria d’incloure en la futura reforma de la Llei d’Urbanisme, en la qual, defensen, cal mantenir que els terrenys agrícoles són també urbanitzables perquè les explotacions “no perdin valor patrimonial”

Coma escolta la presentació del president de la comissió, Jordi Casadevall.
Coma escolta la presentació del president de la comissió, Jordi Casadevall. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

L’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) considera indispensable que la futura reforma de la Llei d’Urbanisme no modifiqui l’actual classificació dels terrenys agrícoles com a sòl urbanitzable, ja que suposaria un cop dur i que posaria en risc moltes explotacions. A banda, també entenen necessari que s’ha de permetre que parcel·les que, actualment, no es conreen per les dificultats que presenten es puguin millorar a terres provinents de desmunts d’obres per poder-les aprofitar. Altres demandes són flexibilitzar els criteris per fer actuacions en certs terrenys, que es pugui compatibilitzar l’ús agrícola amb altres com ara el turisme o que algunes activitats d’impacte limitat es puguin fer a zones urbanes.

El president de l’entitat, Xavier Coma, ha comparegut davant la comissió del Consell General que analitza la possible reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i d’Urbanisme (LOGTU). I ho ha fet presentant una sèrie de propostes que, a l’entendre del col·lectiu de pagesos i ramaders, s’haurien d’incloure en aquesta futura modificació per protegir i impulsar el sector. Bé, de fet, també ha volgut deixar clar què és el que no s’hauria de tocar. I amb això es referia a l’actual classificació dels terrenys.

Així, els terrenys agrícoles són, actualment, considerats com a sòl urbanitzable. I això, ha remarcat Coma, s’hauria de mantenir per garantir “el seu valor patrimonial”. En aquest sentit, es remarca que això suposaria que “l’activitat segueixi sent una llibertat i no pas una imposició”, però també defensaria el fet que aquestes terres són, en la majoria d’ocasions, “el coixí econòmic” de les explotacions. “Si es perd, moltes poden desaparèixer perquè es quedarien sense aquest salvavides”.

Una altra proposta fa referència a l’actual prohibició de fer moviments de terres en finques encara no urbanitzades. Coma ha explicat que, amb la llei vigent, hi ha terrenys que no es fan servir per a ús agrícola per la seva orografia -per exemple, presenten un pendent excessiu- i, en canvi, si es poguessin millorar amb material provinents de desmunts de la construcció -no pas runa- la seva explotació seria més senzilla. A banda, serviria per desviar part dels residus que actualment va als abocadors i, per tant, “evitar el seu col·lapse”. També ha deixat clar que això es faria amb prou control: “el primer interessat a què no s’aboqui metall és el mateix pagès”.

Al llarg de la seva intervenció, Coma ha desgranat altres propostes que l’associació considera interessant per incloure a la futura llei. Així, s’entén que determinades activitats haurien de poder-se autoritzar en zones residencials. Algunes, de forma directa. D’altres, després de superar un estudi d’impacte previ. En aquest sentit, ha apuntat que “no és el mateix un femer que un galliner” i que “aquí hi hem de caber tots; s’ha de conviure”. També ha insistit que s’ha de donar la possibilitat a les finques de poder compatibilitzar l’ús agrícola i ramader amb el turístic, vella demanda de l’entitat.

Altres peticions que s’han posat sobre la taula és la de flexibilitzar els requisits per fer determinades construccions a les parcel·les. Així, entenen que no s’ha de posar les mateixes condicions per fer una edificació agrícola com ara un magatzem que si es volgués urbanitzar la parcel·la per canviar-la a ús residencial. Per exemple, no caldria exigir els mateixos accessos o ser tant estricte amb els materials.

Comentaris (1)

Trending