En la pregunta escrita, Vela s’interessava per l’avaluació de l’impacte en matèria d’urbanisme atenent a la Llei 4/2023 del 19 de gener d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes. En aquest sentit, Govern li detalla que des que està en vigor la llei i fins a finals del mes d’agost passat, tot i que hi ha diversos comuns que es troben en fase de revisió dels seus plans d’ordenació i urbanisme, “cap d’ells” no els ha remès a l’executiu per revisar-los i fer-ne l’aprovació prèvia.
Sí que s’han rebut, com s’ha dit, onze plans parcials, tot i que des del Govern li recorden que no és l’Administració central qui aprova els plans parcials, sinó que la competència recau en els comuns. Ara bé, sí que des de Medi Ambient s’emet un informe ambiental preceptiu que es tramet al comú corresponent conjuntament amb la resta d’informes preceptius dels diferents departaments del Govern.
Així, dels plans que han rebut informe favorable n’hi ha dos a Andorra la Vella (Borda Blau i prat d’Emprivat) i un de reparcel·lació de Sant Julià de Lòria. Un altre d’Andorra la Vella està en fase de revisió i dels que han de presentar informació complementària n’hi ha tres a Canillo (un de reparcel·lació d’una unitat d’actuació a Incles, un altre a Soldeu i el darrer que no detalla la ubicació exacta), dos a la Massana i dos a Andorra la Vella (Aern, a la Margineda i Sant Andreu).
PROTECCIÓ I SOSTENIBILITAT
Des del Govern, a més se li trasllada a Vela que amb l’aprovació de la darrera normativa en matèria ambiental i urbanística “s’ha fet un gran pas endavant” en el reconeixement que és necessari moderar el creixement urbanístic perquè sigui sostenible, i compatibilitzar-lo amb la preservació dels recursos naturals. Igualment, es destaca que els estudis de capacitat de càrrega de cada parròquia han de servir per seguir treballant alineats tant amb la normativa vigent com amb els compromisos internacionals que Andorra ha adquirit.
Finalment, es remarca que fer polítiques de planificació també comporta “allargar els moments de bonança econòmica” del país, sense arribar a la capacitat màxima dels diversos sectors que componen l’economia andorrana, i més concretament “sense arribar a una saturació urbanística que pot posar en entredit alguns serveis públics” oferts per les administracions. Per tot plegat defineixen els estudis de càrrega de les parròquies i el de turisme com a “instruments essencials per al futur d’un creixement més ordenat i sostenible”.