Des de l’AGIA es defensa que el que cal és “estar preparats” per l’evolució que pot tenir el país. És a dir, que no només cal prendre mesures a curt termini sinó aplanar el terreny pels canvis que es poden donar en un futur. I, en aquest sentit, és on consideren interessant fer una ullada a les pràctiques més noves que s’estan donant a altres països. Ribó ha posat en relleu que “s’han d’estudiar, són sistemes que estan a molts llocs del món i hem de mirar si es poden adaptar al país”. Sempre pensant en la necessitat de “ser àgils i flexibles”.
Entre aquests models, el secretari del Col·legi ha volgut posar sobre la taula el del co-living, tot indicant que, en aquest cas, seria interessant, tot tenint en compte el fet que “tenim molta gent temporal”. Tampoc veu malament la possibilitat de regular el co-housing, és a dir, gent que s’uneix i crea una comunitat amb pisos privats perquè que comparteixen una sèrie de serveis comuns.
“Hem d’analitzar-les i veure si es poden adaptar. I, si és així, mirar de fer la regulació que sigui necessària”, ha comentat. En aquest àmbit també hi entraria altres sistemes com ara els pisos modulars que es fan a Taiwan per afrontar de forma àgil les necessitats d’habitatge i, sobretot, el fet que es poden modificar amb certa celeritat si aquestes canvien. I sempre tenint en compte que “ens cal ser imaginatius, més que a altres llocs, perquè tenim poc territori”.
Des del col·legi també s’ha volgut criticar de forma contundent que s’acusi la inversió estrangera de ser un dels principals motius de la situació al mercat immobiliari, especialment al de lloguer. “El problema és d’habitatge, no de qui l`ocupa”, ha assegurat Ribó, tot defensant que aquestes operacions per part de capital estranger “sumen”.
Comentaris (6)