Així ho ha explicat el ministre de Territori, Raúl Ferré, en resposta a les preguntes escrites formulades per la consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela. Les qüestions abordaven diferents aspectes de la protecció contra riscos geològics al territori i, entre altres, l’episodi viscut a finals de març. L’escaldenca demanava si, arran de la caiguda d’un gran roc es plantejava algun canvi en la consideració del risc existent a la zona.
“El resultat de la vigilància del Solà d’Andorra la Vella assenyala que considera que la zonificació reglamentària és correcta, ja que el bloc d’abast més gran acaba aturant-se en una zona de perillositat mitjana (taronja) tot i no haver-hi cap protecció, i tota la resta en una zona de perillositat alta (zona vermella)”, remarca Govern
El ministre deixa clar que, per ara, no és així. “El resultat de la vigilància del Solà d’Andorra la Vella assenyala que considera que la zonificació reglamentària és correcta, ja que el bloc d’abast més gran acaba aturant-se en una zona de perillositat mitjana (taronja) tot i no haver-hi cap protecció, i tota la resta en una zona de perillositat alta (zona vermella)”, indica Ferré. Per tant, “el Govern no preveu canviar o ampliar les zones de perillositat d’aquest sector”.
Sobre el fet que un dels espais públics afectats per aquesta consideració sigui el camí del Rec del Solà, s’argumenta que es tracta d’una situació normal. “Passa per àrees amb un nivell de perillositat alta, mitjana i baixa per caiguda de blocs”, apunta, fet que “passa a molts altres camins del país que discorren per entorns naturals i, en especial, de zona de muntanya”.
Més enllà d’això, s’aprofita per recordar que no té competències en aquest espai. “En tot cas, el rec del Solà, construït l’any 1893 (molt abans de l’elaboració dels estudis i les cartografies de perillositat per caiguda de blocs rocosos), no és de titularitat del Govern i, per tant, a priori, no està al seu abast fer-hi obres a iniciativa seva (ni regular-hi l’accés)”, s’explica. Així, es remarca que la Llei del sòl indica que són els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena els qui “tenen l’obligació [...] a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene”. A banda, s’assenyala que “és el comú qui és competent, en el cas d’irregularitat d’ús o de conservació dels elements anteriors, per ordenar als propietaris l’execució de les obres necessàries per conservar les condicions de seguretat i salubritat”.
Ferré també posa en relleu que la zona afectada pel despreniment “no es troba avui dia edificada” i que hi ha molts terrenys on no es podrà bastir cap obra, ja que en aquells que tenen consideració de nivell alt de perillositat “cap mena de treball o activitat que comporti modificació de l’estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena no són autoritzats”. A les parcel·les de risc mitjà, es permet edificar sempre que es facin les pertinents proteccions. Si el projecte constructiu no inclou les que siguin necessàries, no es donarà cap llicència.
En les respostes, Govern també assegura que, malgrat tot, “manté una vigilància contínua sobre la Solana d’Andorra” i es defensa que es fa un seguiment de l’estat de les proteccions a aquelles zones edificades -prèviament a l’any 1998, quan la normativa no ho evitava. Així, s’explica que hi ha una empresa especialitzada per fer el seguiment, percebent un total de 6.978,88 euros.
Comentaris (5)