De forma general, Gili ha lamentat que el cap de Govern enviï dards enverinats a través dels mitjans de comunicació abans de fer una trucada i informar-se de com estan les coses o intercanviar missatges o opinions. A partir d’aquí, la cònsol “discrepa” de les acusacions d’Espot de no adoptar mesures i considera “sorprenent” que es retregui no està fent els estudis de càrrega “perquè (el mandatari governamental) no té ni idea de què estem fent” al comú. I és que Escaldes ha optat per intentar treballar amb els propis equips abans que pagar assessoraments i fer estudis que en moltes ocasions queden al calaix.
Rosa Gili ha explicat que al febrer del 2021, abans que el comú de Canillo i abans del d’Ordino, ja es van adoptar decisions relatives al pla d’urbanisme per intentar que els “projectes unifamiliars fossin menys monstruosos”. I davant d’aquestes mesures o decisions, “els consellers demòcrates a la minoria es van aixecar queixant-se que els joves no trobarien habitatge”. També ha recordat que s’han fet vàries accions per pal·liar l’impacte de les edificacions al Clot d’Emprivat.
La mandatària escaldenca assegura que posar fre en certa manera i fer aquests denominats estudis de càrrega, encara que potser arribin tard, “és una reflexió interessant. Però l’hem de fer tots sota els mateixos paràmetres, perquè sinó el que es fa són coses deslligades, que costen molts diners i que, molt sovint, acaben en un calaix”
Sobre els estudis de càrrega i la revisió global del pla d’urbanisme, que s’escau l’any que ve i que haurà d’assumir el comú que hi hagi llavors, Gili ha explicat que “estem treballant però molt de manera interna” per la qual cosa, “és sorprenent (que Espot) parli d’una cosa de la qual no en té ni idea”. I quan se li exposa a la cònsol la qüestió dels estudis de càrrega i la seva queixa que hi ha elements sobre els quals costa definir-se i Espot respon que els comuns tenen eines suficients per fer la feina, Gili posa exemples concrets.
La cònsol explica que hi ha aspectes, com les limitacions en relació amb la mobilitat i la xarxa viària, que difícilment pot definir el comú perquè Escaldes en solitari no sap l’impacte dels recorreguts que procedeixin, per exemple, de la Massana o Ordino. Tampoc no coneix el comú la capacitat d’aigua freàtica que hi ha al conjunt del país i la repercussió que pot tenir en concret a la parròquia. I el mateix passa en temes d’energia o d’instal·lacions com l’hospital. “Les instal·lacions sanitàries estan dissenyades per a una població de 80.000 habitants? Serà suficient per al futur?”, es pregunta Gili assegurant que això no toca al comú decidir-ho.
“És una feina que molts actors plegats han de tractar”, especifica la cònsol d’Escaldes. I és que Gili assegura que posar fre en certa manera i fer aquests denominats estudis de càrrega, encara que potser arribin tard, “és una reflexió interessant. Però l’hem de fer tots sota els mateixos paràmetres, perquè sinó el que es fa són coses deslligades, que costen molts diners i que, molt sovint, acaben en un calaix”.