La comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible ha celebrat aquest dimecres la primera trobada amb un compareixent. En aquest cas, el màxim representant dels geòlegs, que ha desgranat en la seva exposició els diferents riscos que afecten Andorra. Entre ells, els despreniments de rocs, el d’inundació o, també, el sísmic. Una realitat, apunta, davant la qual cal estar preparats.
Per exemple, i amb el record encara ben present del que va succeir a València a finals d’octubre, Turu ha rememorat el que va succeir l’any 1982 a Andorra. I les seves conseqüències. “La societat va trigar deu o quinze anys en recuperar la fisonomia del paisatge”, ha comentat. Davant la pregunta clara de si es poden repetir, ha remarcat que pot tornar a passar, això sí, amb una diferència clara: “estem molt més preparats”. Prou? Això ja és una incògnita.
El geòleg ha fet una crida a preparar la població perquè estigui preparada i sàpiga actuar en cas d’una situació de perill natural, com ara una inundació
“Tenim unes infraestructures més sòlides però, de moment, ignorem si totes juntes tindran una eficiència suficient”, ha advertit. Per tant, entén que els efectes d’uns hipotètics (o no tant) nous aiguats es podrien “mitigar” però no necessàriament “eliminar del tot”. Una realitat que cal acceptar també amb altres riscos naturals. I, davant aquesta constatació, ha defensat que “cal la millor informació per a la població sobre com gestionar i com mitigar el risc, com podem no exposar-nos per fer menys perillós un fenomen com aquest”.
En aquest sentit, entén que Protecció Civil ha de tenir un paper cabdal en aquesta tasca, però també ha posat en relleu que, a diferència del que succeeix a altres països, Andorra no té un organisme que coordini totes les dades. “Tenim l’AR+I i després altres entitats a escala ministerial, però hi ha una disgregació de tot aquest coneixement. Potser caldria mirar de centralitzar-lo en un sol lloc”, ha postulat.
També ha posat en relleu que, fins ara “no s’ha fet prevenció d’aquest tipus per mitigar allò que amb les infraestructures no es pugui eliminar”. Per tant, considera que cal fer accions més decidides en aquest àmbit per garantir que la ciutadania sap què fer en cas d’una emergència provocada per algun fenomen natural. A la vegada, ha apuntat que seria interessant disposar d’una actualització dels mapes de riscos, així com “implementar-ne d’altres com ara el d’inundabilitat”.
Durant la compareixença, Turu ha posat en relleu que el creixement urbanístic a Andorra s’ha disparat de forma forta els darrers temps. En aquest sentit, ha indicat que, des de la pandèmia, s’ha fet “el que s’hauria d’haver fet en vint anys”. Un altre punt que ha posat en relleu és el perill de contaminació de les aigües subterrànies, un recurs que, ha avisat, pot ser clau de cara al futur.