Així s’estipula en el plec de bases del concurs convocat per poder disposar en els pròxims mesos d’aquestes instal·lacions, claus per poder emmagatzemar de forma provisional el material del sector un cop tanqui definitivament l’abocador de Beixalís i fins que es pugui disposar d’espais alternatius. De fet, el document no estipula quants es volen. “El Govern pot discrecionalment i en funció de les ofertes presentades i de les necessitats d’emmagatzematge temporal de terres atorgar una llicència, diverses o bé declarar desert” el procediment. Sí que es permetrà que un mateix concursant pugui ser adjudicatari de més d’una instal·lació.
Aquests centres haurà de rebre “terres i pedres d’excavacions autoritzades a Andorra” i guardar-les de forma temporal fins que o bé siguin reutilitzades o bé traslladades a un abocador definitiu. Ara bé, no podran acceptar ni terres contaminades ni amb restes vegetals. Un mateix material només podrà estar a la instal·lació un màxim d’un any.
L’únic ingrés que percebrà l’adjudicatari serà el cànon per part de les empreses que duguin els residus. Per tant, s’avisa en el plec, aquest “ha de cobrir els costos de les obligacions, totes les despeses derivades de la implantació, explotació i clausura del centre i el benefici que correspongui”. En cap cas es podrà efectuar “rebaixes, bonificacions ni aplicar fórmules comercials”. El que es marqui en la proposta que es faci al concurs serà el que s’hagi de cobrar sempre, tret de l’aplicació de l’IPC.
La gestora del centre només podrà tenir un ingrés: el cànon que paguin les constructores per emmagatzemar material; i no es podrà fer cap bonificació ni oferta comercial
El plec deixa clar que, un cop decidit qui tirarà endavant aquestes instal·lacions hi ha pressa per tenir-les disponibles. Per això, un cop es doni el resultat, cada empresa que hagi obtingut una llicència haurà de presentar al ministeri de Territori i Habitatge el projecte detallat de la gestió i el constructiu en tot just un mes. Si Govern l’aprova, també el considerarà projecte d’interès nacional per agilitzar els tràmits posteriors, especialment davant els comuns. De fet, en una setmana hauran de presentar la sol·licitud de llicència de construcció davant la corresponent corporació parroquial.
El plec estableix que cada titular serà “responsable de tots els danys, perjudicis i eventualitats que es puguin derivar de la construcció, explotació i clausura del centre”, sobre el personal propi, sobre les instal·lacions, sobre tercers i sobre el medi ambient”. Per això, hauran de contractar assegurances amb una cobertura mínima de 500.000 euros.
A banda, quan se signi el contracte que formalitzi la llicència, hauran de presentar una fiança bancària per un import de 2,5 milions. Aquesta serà retornada “dins el mes següent de la finalització de la vigència” de l’autorització, “una vegada verificat que la totalitat del material emmagatzemat ha estat transportat a l’abocador i que el terreny ha estat retornat a l’estat inicial”.
Segons el plec, la llicència té una durada anual. Es pot renovar tàcitament per períodes anuals fins a un màxim de sis exercicis. En cas que Govern no vulgui prorrogar l’autorització, ho haurà de comunicar amb un preavís mínim de 30 dies abans del venciment.