Així ho ha apuntat a Altaveu l’enginyer Cristian Cerqueda, especialitzat en gestió de territori i un dels responsables de Bitalic, l’empresa encarregada d’elaborar fins a sis dels estudis de càrrega encarregats des dels comuns -els han fet tots (s’està ultimant encara el d’Escaldes) a excepció de Canillo-. Posa en relleu que, ara, han de ser “una eina per prendre decisions a molts nivells i per analitzar els plans d’urbanisme” a la vegada que, segons passi el temps, “s’hauran d’anar actualitzant”.
L’enginyer Cristian Cerqueda, un dels autors dels estudis, avisa que moltes de les accions a fer necessitaran de la implicació i el lideratge del Govern: “per superfície i econòmica d’escala s’han de fer unes inversions d’ampliació o modificació que són seves o, com a mínim, supracomunals”
Un cop gairebé culminat el treball i havent analitzat dades de fins a sis parròquies, Cerqueda posa en relleu dos punts que, de forma global, haurien d’esdevenir una preocupació. El primer, la mobilitat. La xarxa viària, adverteix, està molt saturada. Sobretot, a la zona central del país. “La patim tots cada dia; cada cop hi ha més cues. És un dels grans problemes i és un aspecte nacional”, comenta l’enginyer, que considera que, tot i que “es fan esforços”, caldrà “incidir molt més en aquest aspecte”.
El principal punt, remarca, és la vall central. Al final, posa en relleu Cerqueda, “gran part de la població hi va, sigui per treballar o per estudiar”. I deixa clar, com ja s’havia apuntat en algun dels estudis, projectes grans com els vials de la Massana o Sant Julià contribuiran a millorar el trànsit intern a aquests llocs, però no pas a nivell nacional. “La desviació de la Massana millora la circulació en un 2,4%; això és irrisori. I a Sant Julià no tenim fet l’estudi perquè el vial es tira endavant quan ja l’havíem acabat, però seria similar”, comenta. Sobre les possibles solucions, al seu entendre una de bona serà el transport segregat: “jo hi crec molt com a enginyer; tinc esperances posades en aquesta infraestructura”.
Un segon punt crític a tot arreu fa referència a les aigües residuals. “A totes les parròquies hi ha un problema a nivell del col·lector general, sobretot quan hi ha tempestes i pluges fortes”, revela Cerqueda. L’enginyer apunta que, en canvi, a les depuradores tot i “anar justes”, encara “hi queda marge”. En canvi, els col·lectors “estan col·lapsats”. Per tant, “segurament caldria alguna intervenció que serà costosa i s’ha de fer un plantejament”.
Qui l’ha de fer? Aquí és on l’expert també dona una visió clara. “La conclusió i l’ordenació final l’ha de fer Govern. Al final, calculem la capacitat dels equipaments públics i molts d’ells són de propietat o de gestió de l’executiu”, argumenta. També remarca que “el país és prou petit i justifica plenament que la presa de decisions urbanístiques han de dependre de Govern i cada vegada més perquè, per superfície i economia d’escala, s’han de fer unes inversions d’ampliació o modificació que són seves o com a mínim supracomunals”.
I aquí hi ha una altra conclusió a tenir en compte. “Si continuem creixent així, necessitarem recursos econòmics que no seran minsos per ampliar les infraestructures. Faria falta molta inversió i no seria fàcil complir amb tot el necessari: col·lectors, depuradores, dipòsits d’aigua, etc.”, adverteix Cerqueda, que indica que “les úniques infraestructures que tenen ara un gran marge i una capacitat actualment molt per sobre de l’ús actual és la gestió dels residus sòlids i la distribució de l’electricitat”. Amb la resta, cal començar a treballar. “S’haurà de plantificar molt al detall el que es vol invertir en infraestructures. Per això hem intentat segregar el màxim possible els estudis, fent-los per pobles o per barris”, indica.
Una darrera reflexió que fa l’enginyer és “d’on sortiran els diners”. Alerta Cerqueda que “si tirem del turisme o de la construcció, són activitats que generen riquesa però ho fan en base a l’arribada de gent que consumirà recursos que hem d’ampliar”. Per això, al seu entendre, “la mare dels ous és aconseguir segregar la corba de creixement econòmica de la corba de la població i això passa per una diversificació”.