L’obra, amb un pressupost de 21,11 milions d’euros, s’ha licitat aquest dimecres amb l’objectiu que es pugui iniciar de seguida que estigui completada la primera fase del projecte, les proteccions que ara s’estan construint. Un cop s’iniciï, es calcula una durada de 24 mesos. Una part clau, lògicament, serà la tasca de foradar la muntanya per construir el túnel. Això, lògicament, generarà una gran quantitat de material que s’haurà de portar a un abocador.
Per això, i segons informa Govern al plec de bases, s’ha arribat a un acord amb el comú lauredià, responsable de la instal·lació existent a la Rabassa. Així, i malgrat que “l’adjudicatari té llibertat per dur-les a l’indret autoritzat que consideri oportú”, sí que s’apunta que la corporació “ha ofert, per aquesta obra, poder abocar 40.000 metres cúbics de materials a la cota 1.600 de Naturland, amb una taxa de 8 euros per tona. El cost habitual està fixat en 12,5. Per tant, fins a aquesta quantitat, l’estalvi seria del 36%.
La xifra pactada és la que es preveu que, metre cúbic a dalt o baix, serà necessari extreure de la muntanya per fer el futur túnel. De fet, es tracta d'un acord similar al que es va tancar ara ja fa uns anys, quan es va construir el de la Tàpia.
A la vegada, també s’haurà de complir una condició. “A fi de no pertorbar el trànsit local”, el comú només permetrà el moviment de camions amb terres amb “camions tipus dúmper” i en un horari concret: de dos quarts de deu del matí a dos quarts de cinc de la tarda entre dilluns i divendres.
Un altre punt que es comprova amb la documentació inclosa al plec de bases és l’afectació que els obres comportaran per als veïns de la zona on s’ha de construir el túnel. Així es constata en l’estudi preliminar de l’impacte acústic del projecte. En el treball es recorda que els límits de decibels permesos oscil·len entre 60 i 70 durant les hores diürnes i entre 50 i 60 de nit. Tot i això, sí que s’accepta que pugui ser superior en cas d’obres: 70 decibels si qui ha de suportar el soroll és un “receptor d’ús educatiu o sanitari” i de 75 sí és residencial o comercial. Això sempre en horari diürn.
El treball analitza la repercussió sonora que poden tenir les diferents fases de les obres, que han d’afectar un tram de 355 metres. En total n’hi ha cinc i serien la primera i la tercera les que més afectació tindrien. En el primer cas, d’una durada d’un a dos mesos, s’han de fer excavacions per poder fer els murs de maçoneria necessaris per construir el túnel. En la tercera fase, es tracta de l’excavació de la muntanya seguint un sistema nou austríac.
Així, en la primera fase, es farà servir una excavadora amb martell pneumàtic i una excavadora amb pala. En la tercera, una fressadora per tunelar muntada sobre una excavadora de gran tonatge així com maquinària per asfaltar, entre altres. Aquesta part de l’obra s’allargaria uns set mesos.
L’estudi ha tingut en compte la presència de diferents edificis propers al lloc de les obres. Fins a sis a menys de 60 metres, el més proper el número 9 de l’avinguda Francesc Cairat. Més lluny, a 98 metres, queden les dependències de la Universitat d’Andorra. Amb l’excepció del centre educatiu, la resta d’immobles són d’ús comercial i residencial.
Pel que fa a la fase 1, s’han detectat fins a cinc edificis que podrien patir més decibels dels permesos, amb una diferència màxima de 3. “L’àrea més crítica correspon als dos extrems de l’obra i on s’estan realitzant els treballs i que és on hi ha distàncies inferiors a habitatges”. En el cas de la fase 3, és la que necessitarà la maquinària més sorollosa. En aquest cas, són quatre els blocs més afectats, amb fins a 8 decibels per sobre del límit. Això sí, es considera que “a mesura que avanci la perforació hi haurà una reducció dels nivells d’immissió i per l’efecte d’apantallament del propi túnel”.
Per això, s’avisa que “amb les dades proporcionades, la ubicació de les obres (...) no es pot complir el valor límit a totes les posicions receptores i a totes les fases previstes”. Per això, es demanda que cal tenir en compte que serà necessari fer mesures correctores. Es calcula que aquestes tindrien un cost de 39.450 euros més el que podria suposar el monitoratge continu durant els 24 mesos dels treballs, que tindran un cost estimat de 21 milions.
Comentaris