Casal, que d’entrada ha traslladat el seu condol als familiars i amic de la víctima, el fisioterapeuta i instructor esportiu igualadí Roger Soler Vidal, de 34 anys, ha recordat que aquelles activitats que necessiten de la propulsió d’un motor sí que s’han de comunicar a l’autoritat aeronàutica andorrana. Però no pas aquelles que no necessiten d’aquesta motorització, com era l’activitat que realitzava el malaurat parapentista. El portaveu governamental, que ha explicat que en els països de l’entorn aquestes activitats “estan regulades en funció de la zona d’enlairament i la zona d’aterratge”, ha assegurat que són els ajuntaments o les regions les que adopten les mesures legals necessàries.
En fi, que la regulació d’aquests pràctiques “són competència d’aquells que tenen els instruments territorials”, que en el cas andorrà són les parròquies. Per tant, els comuns. I malgrat que no n’ha desmarcat del tot l’administració central, sí que ha descarregat certa responsabilitat en les corporacions parroquials, tot apuntant que en alguns casos -l’exemple de Canillo i el roc del Quer- sí que s’han adoptat mesures de prohibició.
En tot cas, la primera “reflexió que hem d’encetar de manera global és si hi ha o no moltes demandes al voltant d’aquestes pràctiques d’alt risc, que per part de Govern no ho hem copsat d’aquesta manera” i a partir de llavors, “el debat ha de ser al tomb de minimitzar els riscos”. En aquest sentit ha deixat anar el ministre que “no sé si hi ha un espai en el país” que pogués aplegar aquesta activitat o si, per exemple “és necessari l’acompanyament” de guies o especialistes per dur a terme les pràctiques en qüestió. En qualsevol cas, ara per ara, “es fa molt complicat llistar el conjunt d’accions” que s’haurien de regular.