La compareixença de la delegació andorrana davant la comissió de seguiment del comitè de les Nacions Unides per l’erradicació de la violència vers les dones (CEDAW) ha portat cua. I encara en portarà més. L’afirmació per part d’una de les seves integrants, la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic MIngorance, que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) reemborsa els avortaments que es fan a l’estranger ha generat una important marinada, tant en l’àmbit polític, com en el social. Des de Govern i la parapública s’ha sortit en tromba a negar que s’estigui pagant totes les interrupcions de l’embaràs, siguin o no voluntàries –i fonts consultades no amaguen un important malestar amb la jurista-, mentre que les entitats socials i també el Partit Socialdemòcrata (PS) aprofiten per furgar en la ferida oberta i remarcar que és el moment d’abordar “un problema per Andorra” i trobar “una solució”.
Des de la CASS i Govern no s’ha trigat gaire a intentar matisar els comentaris fets per Mingorance a Ginebra. Tant fonts de la parapública com el mateix cap de l’executiu, Xavier Espot, no han amagat la incomoditat que aquestes els han provocat. El màxim responsable de l’executiu, en públic, ha volgut deixar clar que només es paga el que hi ha a la nomenclatura de la seguretat social. És a dir: les interrupcions involuntàries per sota dels 180 dies de gestació. Ja privadament, el malestar amb Mingorance és important, tant per com es pot haver quedat davant tot un organisme internacional com l’ONU com per les repercussions que aquestes declaracions poden tenir al país. Fins i tot, el mateix Espot li hauria transmès aquest enuig per la situació provocada.
I de rèpliques al terratrèmol Mingorance, de fet, ja n’hi ha hagut. Políticament, per part del Partit Socialdemòcrata. El grup parlamantari vol “confrontar” les declaracions d’Espot amb les de la magistrada. Per això, la consellera general Judith Salazar ha entrat a tràmit una pregunta que s’haurà de respondre de forma oral en la sessió de control a l’executiu prevista per al dia 7.
“Abans de les eleccions, en una entrevista Espot va dir que reemborsar avortaments era una possibilitat que no ho veien clar”, ha explicat la parlamentària canillenca que, per això, explica que la voluntat de la pregunta “es confrontar aquestes declaracions” amb les de Mingorance. El que es vol és que “se’ns aclareixi si hi ha hagut un error de concepte o, en canvi, el que passa és que s’han explicat coses que no s’ajusten a la realitat davant un organisme internacional”.
Per cert que els socialdemòcrates són l’única formació que s’ha pronunciat sobre la polèmica. Tot i ser consultades per Altaveu, Liberals, Terceravia i Demòcrates per Andorra (DA) han optat per no fer declaracions.
Les ones del sisme també arriben a les entitats feministes. La rèplica que es fa des d’Stop Violències és d’una potència elevada. De fet, la seva presidenta, Vanessa Mendoza, va ser testimoni directe de la compareixença de la delegació andorrana i no ha dubtat a mostrar-se molt crítica. Amb el que considera “mentides” per part dels seus integrants, especialment amb l’avortament. “Estem estupefactes de veure la desvergonya que hi havia i com deien coses sense sentit”, ha manifestat, tot apuntant que “era com si visquessin a un altre país”.
Com a exemple d’aquestes falsedats, Mendoza ha comentat que no només es greu que “es digui que se’ns paguen els avortaments” sinó també dir “que no hi ha cap problema a Andorra i que mai s’ha condemnat ningú per avortar”. Així, ha assegurat que “el 1987 va haver un cas sonat d’una dona que es va tirar un tret a la panxa amb sis mesos de gestació” i que va ser processada i declarada culpable.
La presidenta d’Stop Violències ha qualificat de “despropòsit” tota la intervenció dels representants de l’executiu. “He sentit vergonya de ser andorrana i de veure aquest desplegament de supèrbia i de mentides”, ha afirmat. També ha alertat, però, que “les expertes internacionals no són tontes” i, al seu entendre, no es van creure els arguments de la delegació. “Els hi van demanar que si paguen avortaments, havien de tenir xifres i se’ls va dir que no. “Constantment quedaven com un país de pandereta”, ha manifestat.
Mendoza, malgrat tot, ha considerat positiu que “la premsa del país s’interessi perquè fa el país a fora”. Així, ha indicat que “dins ens oprimeixen i fora diuen que no hi ha aquesta opressió”. També ha avançat que com a associació “anirem a més delegacions internacionals; vigilarem el Govern i si signen convenis és per complir-los”.
Des d’una altra entitat, Acció Feminista, consideren positiu el fet que “s’hagi posat Govern davant les seves pròpies contradiccions”. Almenys així ho entén una de les seves representants, Antònia Escoda, que ha recordat que “sempre hem dit que el principal problema del fet que l’avortament estigui penalitzat és que es genera molta desinformació sobre què és el que paga o no la CASS o quins recursos hi ha”. Al seu entendre, “al país tenim abandonat un pilar essencial de la sanitat, que és tot el que fa referència a la salut sexual i reproductiva”. Escoda, però, vol veure un punt d’esperança: “és el moment de plantejar-se deixar de fer el ridícul, seure tots i veure com podem solucionar un problema de país”.
Les paraules de Mingorance també han generat tremolors en l’àmbit jurídic. Algunes fonts consultades han posat l’alerta sobre dos aspectes. El primer, el fet que la magistrada hauria reconegut que ha incomplert un deure essencial dins el seu càrrec: la persecució del que, ara mateix, és un delicte com és l’avortament voluntari. El segon, i aquest ja centrat a la CASS. Experts jurídics han avisat que, en cas de ser veritat que la seguretat social reemborsa interrupcions voluntàries d’un embaràs, això podria suposar una administració deslleial de cabals públics.