Ni tan sols no es pot endevinar quan hi podria haver un pas alternatiu, perquè no se sap ni si això serà possible. El ministre portaveu en funcions, Jordi Cinca, ha explicat que s’ha reclamat a les autoritats franceses que hi posin tota la dedicació i mitjans necessaris per resoldre el problema. Fins i tot el cap de Govern, Toni Martí, de viatge programat amb antelació aquest dilluns a París també ha demanat que es prioritzi l’actuació que s’hagi de fer a la RN-22. Però la resolució de tot plegat va per llarg i la situació amoïna i molt els empresaris del Pas i de tot el Principat. La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) calcula que la localitat encampadana genera el 23% del PIB andorrà. És a dir, una repercussió econòmica lleugerament superior a la que produeixen tots els bancs junts.
Tant l’administració com els empresaris del sector dels treballs públics han assegurat que han posat a disposició de les autoritats franceses mitjans humans i materials per poder participar en les tasques que es necessitin fer. Però res de res. Aquest ajut, ara per ara, no serveix per a res. És tan complicada la situació que s’ha de desplaçar maquinària especial que a tota França només n’hi ha un parell o tres d’unitats. I perquè aquests equips puguin actuar abans s’han de fer uns ancoratges no pas fàcils. S’ha d’assegurar el terreny abans de res també per als experts que hi hagin d’actuar.
La CEA ha recordat que el Pas de la Casa genera el 23% del PIB d’Andorra, una mica més que tots els bancs junts, i el sector comercial ha avisat que avui s’ha facturat el 2% del que hauria tocat
Tal com ha explicat Cinca, aquest matí s’ha celebrat una reunió al Pas de la Casa entre tècnics andorrans i francesos per analitzar la situació. Després, tots plegats s’han traslladat fins al lloc on es mou la muntanya. Es mou a raó d’entre deu i quinze centímetres diaris. Una barbaritat geològicament parlant. Tot pinta que n’hi ha per temps. La situació és molt preocupant. La solució d’una molt alta complexitat. Així ho ha explicat el ministre portaveu en funcions, Jordi Cinca, que ha comparegut per donar la cara en nom del Govern després de no haver-ho fet durant tot el cap de setmana -més enllà de les xarxes socials- i posar en relleu la suposada actuació de l’administració andorrana.
Avui sí, les reunions s’han celebrat a molts nivells. Cert és, quedi clar, que des del punt de vista tècnic, a nivell de mobilitat, de Protecció Civil, sí que hi hauria hagut contacte permanent entre les dues bandes de la frontera. Però la situació electoral al Principat i les postvacances de Setmana Santa al país han fet que els darrers dies hagin estat gairebé perduts. Malauradament, i des del punt de vista econòmic, són perduts del tot. De fet, la situació, que el titular de Finances i portaveu del Govern ha preferit no adjectivar però no ha pogut fer res més que admetre la preocupació, la mateixa preocupació o més que hi ha per l’estat del talús que amenaça la carretera, és extremadament greu.
Una delegació empresarial encapçalada pel president de la CEA, Gerard Cadena, i formada també pels representants de les dues companyies de transport de viatgers que asseguren l’enllaç amb França (Daniel i Albert Vinseiro per part d’Andbus i Jordi Troguet en nom de la Hispano Andorrana), Albert Sabí en representació dels comerciants del Pas integrats a la CEA i el gerent de l’associació de transportistes de mercaderia, Víctor Filloy, han passat revista a la qüestió a banda de demanar a l’administració que faci tots els esforços necessaris per reclamar la reobertura urgent, ni que sigui amb pas alternatiu, de la via. Però com ha recordat Cinca, “s’ha de conjugar” un eventual obertura de la carretera, encara que sigui parcial, amb la seguretat. I aquesta ara per ara no se sap quan es podrà garantir.
Sense tren?
Els enllaços amb transport públic fins a l’Ospitalet i Tolosa havien quedat suspesos. Vinseiro ha anunciat que per un “compromís moral” amb els clients, i fent-se càrrec d’unes despeses elevadíssimes (un increment del cost del servei del 50%), Andbus farà dos viatges al dia, d’anada i tornada, fins a Tolosa passant per Espanya. En el cas de la línia de l’Ospitalet, Troguet ha anunciat que és “inviable” sostenir-la passant per l’Alt Urgell i la Cerdanya. L’empresari i conseller comunal a Encamp, que encara espera informació de la majoria demòcrata, ha advertit alhora que, segons les informacions de què disposa, aquest estiu es podria suprimir la línia ferroviària que deixa el tren a l’Ospitalet per manca de rendibilitat. I si s’atura un estiu… Tot són pegues. Troguet tampoc no s’ha pogut estar de deixar clara una cosa: quan hi ha un parell de dies problemes pel cantó espanyol, tot és crits i soroll. Si durant un any es tanca a l’hivern 28 dies la carretera que porta a França, tothom -administració, dirigents- es fa l’orni.
Andbus farà “per compromís moral” amb el client dos viatges d’anada i tornada fins a Tolosa passant per Espanya, però si la situació s’allarga gaire no podrà mantenir el cost que suposa
Però allò preocupant ha estat el que ha anunciat el responsable del centre comercial Pyrénées al Pas de la Casa i, alhora, portaveu del sector del comerç representat a la patronal del país: la facturació d’aquest dilluns no ha arribat ni al 2% del que hauria de ser en un dia com avui. És dóna el cas, a més, que l’1 de maig i tot el mes de maig en general és un dels de més afluència de visitants a la localitat encampadana. La situació és alarmant. Ja hi ha hagut comerços al Pas que avui mateix han començat a penjar rètols anunciant el tancament a causa del tancament. Tancament, és clar, per uns dies. Però si la situació s’allarga, caldrà veure què passa.
Sabí, sense passa embuts, ja ha advertit que el Govern haurà de començar a rumiar amb la possibilitat de compensar els empresaris i comerciants si no vol que tot se’n vagi en orris. Com? Caldrà veure-ho. L’executiu empresarial s’ha estalviat de parlar de subvencions directes a fons perdut, però sí que ha parlat d’exempcions impositives i altres mecanismes per l’estil. I és que ningú no pot negar que un daltabaix d’algun mes, que ningú no pot descartar ara mateix, podria començar a comportar acomiadaments i clausures de botigues no pas temporals, sinó de molta més llarga durada sinó permanents.
Els empresaris han reconegut que s’ha notat un increment d’entrades i vendes a visitants i turistes francesos per la frontera hispano-andorrana i als establiments de Sant Julià. Però és clar, però, que això no portarà a un efecte neutre. Ni de bon tros hi haurà tants visitants francesos com acudeixen al Pas que estiguin disposats a fer el tomb per Puigcerdà i la Seu d’Urgell. “Les caixes estan buides”, ha remarcat Sabí tot reclamant que “Govern prengui les mesures tant a nivell de comunicació com a nivell de compensació econòmica que cregui oportunes”. Però que les prengui.
Els empresaris demanen que una vegada resolta la situació actual -de la qual l'executiu n'admet la complexitat- el país ha d'ambicionar de manera realista tenir dues sortides pel nord i dues pel sud
I el moment d’interinitat no és pas el més adequat per a res. Bé, per a algunes coses sí. Però ara no vénen al cas. “Això és una situació excepcional que posa de relleu la feblesa de la nostra comunicació viària amb França”, ha afirmat Cinca en una compareixença pública aquest migdia, abans de trobar-se amb els dirigents de la CEA i la Cambra de Comerç. Just abans que es dugués a terme aquesta trobada, sense que els responsables polítics hagin pogut fer grans aportacions als empresaris sobre la solució d’un afer amenaça de ser costós, molt costós.
Per això la delegació empresarial que ha comparegut a les instal·lacions de la patronal han deixat clara una cosa: ara, que se solucioni la qüestió concreta tan ràpid com sigui possible. I immediatament després que l’administració andorrana es posi a treballar per planificar les actuacions escaients que permetin al país disposar de dues sortides pel sud i dues pel nord. En el cas contrari, Andorra corre el perill de quedar aïllada. I no pas metafòricament.
Comentaris (4)