Només entrar per la porta de l’edifici ja es poden veure la magnitud de les esquerdes a la paret i al sostre. L’Altaveu ha pogut conversar amb alguns dels llogaters i també ha accedit a un dels habitatges. L’Ana i el Fernando viuen al primer pis i ens ensenyen els problemes que pateix l’habitatge, sobretot al rebedor i a l’habitació de matrimoni. El terra està esquerdat, la paret també i hi ha un desnivell considerable.
L’Ana reconeix que “ho he passat molt malament i he estat nits sense dormir durant els darrers mesos”. Explica que “un dia a les sis de la tarda estava veient la tele i vaig escoltar com un soroll molt fort”. Relata que en aquell moment no veu res, però “a la nit després d’anar a la nevera m’adono d’una esquerda a la paret”. Tot això, diu, va passar quan van començar les obres just davant de l’edifici afectat i es van posar directament en contacte amb el propietari de la finca. “La porta no obria bé, les finestres tampoc”. Aquesta mateixa nit ja tenia la maleta pràcticament feta amb pertinences i roba per més de quinze dies. El fet d’haver de marxar de casa, assegura , li suposarà un trasbals i creu que “les obres haurien d’haver començat molt abans”.
Per la seva banda, l’Ester reconeix que “estava molt nerviosa” quan li han explicat la situació el cònsol menor, David Astrié, i el propietari, Josep Palmitjavalia. Ha viscut sempre en aquest edifici. Explica que durant aquesta visita hauria d’estar fora de casa durant nous dies. “Aniré a casa de la meva germana. Si m’ho haguessin dit abans, hauria pogut anar a veure el meu fill”. Lamenta l’estat en què està l’edifici i l’evolució de les esquerdes que hi ha no només a l’entrada sinó també a casa seva. “A l’octubre a la paret de la meva habitació va aparèixer una línia blanca i cada vegada es va anar obrint més”, ha puntualitzat. Ha coincidit amb la seva veïna que “els treballs haurien d’haver començat quan es van començar a detectar aquests problemes”.