La laurediana, que té formalment diagnosticades des de fa molts anys diverses patologies mentals associades al trastorn de personalitat i que pateix periòdicament episodis depressius que s’havien agreujat moltíssim els darrers temps, i que la mantenien de baixa laboral, no va poder declarar formalment davant els mossos aquest dilluns. I se la va posar a disposició judicial amb les explicacions prèvies que va realitzar durant la detenció i la troballa del cos de la menor. El jutge havia citat les parts aquest matí a les 10 per escoltar la detinguda i prendre una decisió sobre la situació processal de la mateixa.
Amb tot, gairebé una hora abans de l’hora esmentada, els mossos ja han traslladat la laurediana des de les dependències policials fins a les instal·lacions judicials de la Seu per tal que una metgessa forense pogués valorar si la dona es trobava en condicions de poder declarar. Aquest reconeixement ha trigat una bona estona. I quan mèdicament s’ha considerat que la detinguda estava apta per declarar, la dona s’ha acollit al seu dret de no fer-ho. Automàticament, el jutge ha acordat l’empresonament provisional de l’acusada de matar la seva filla. Presó comunicada i sense fiança amb el prec que a Ponent se li fes el pertinent reconeixement a infermeria per decidir les mesures psiquiàtriques a adoptar al centre.
Entre altres coses que encara falten hi ha els resultats de les proves forenses i de toxicologia fetes al cadàver de la menor i dur a terme una valoració psiquiàtrica en profunditat sobre l’autora confessa de la mort a efectes d’imputabilitat
De fet, una de les qüestions que falten és una valoració psiquiàtrica a fons de l’ara empresonada. Aquest informe forense ha de servir per ajudar a decidir si es tracta d’un homicidi o un assassinat -hi ha altres elements de la instrucció que hauran de contribuir a adoptar la decisió, que tira més cap a la segona possibilitat que cap a la primera- i, sobretot, per acordar si la dona és imputable o no i, en tot cas, si li són aplicables eximents parcials o atenuants. També manca rebre els resultats de les analítiques forenses i toxicològics que es van fer a l’institut anatòmic i forense de Lleida sobre el cadàver de la nena. Cal establir l’hora de la mort -encara que es té més o menys una idea clara- i la causa exacta, perquè més enllà dels fàrmacs que hauria ingerit forçada per la seva mare hi podria haver altres factors, com el fred.
De la llarga estada als jutjats de la Seu de totes les parts, un dels debats que hi ha hagut quan la dona ja havia decidit no declarar ha estat la necessitat de dur a terme una reconstrucció sobre el terreny dels fets. Finalment, el jutge ha considerat pertinent que la comitiva judicial i policial es traslladés a Coll de Nargó però sense la presència de la dona per no infligir-li potencialment més dolor. Per no agreujar el seu trastorn mental, que aquests dies s’ha estat controlant a través dels especialistes de l’hospital de la Seu.
RECONSTRUCCIÓ
Abans de les 2 de la tarda s’ha aterrat a la localitat urgellenca on malauradament van tenir els luctuosos fets que van acabar amb la vida de la menor laurediana a mans de la seva filla. Allà s’hi han repassat els elements que la pròpia detinguda va explicar fil per randa una vegada els mossos van ser alertats de la seva presència en les immediacions de l’hotel Betriu de Coll de Nargó. La dona va donar molts detalls. I es va aixecar acta policial de tot. Una acta que, en certa manera, ha servit de guió per recórrer una part del poble i centrar-se en un petit llogarret boscà amb quatre alzines a tocar d’un camp llaurat i a prop del camp de futbol on va ser localitzada la nena.
En efecte, segons que ha pogut saber l’Altaveu de fonts coneixedores de la investigació, la dona, després d’acudir a l’hotel Betriu a comprar un parell d’ampolles d’aigua -possiblement la medicació que va prendre en un suposat intent de suïcidar-se li va causar set-, i una vegada controlada ja pels mossos, no va dubtar a acompanyar els funcionaris al lloc on hi havia la menor advertint-los que l’havia mort. Els va assegurar que li havia donat felicitat, que era al cel i que estava tranquil·la. Però que ella havia “fallat” en el seu intent de llevar-se la vida.
Mare i filla, aquesta darrera segurament ja moltes hores sense vida, van passar els dos dies a la intempèrie, a la mateixa zona on es va trobar el cadàver; en un contenidor de brossa propers es van trobar els blísters dels fàrmacs que les dues dones haurien ingerit
I és que, aparentment, creuen els investigadors, la dona volia acabar amb el seu propi patiment però entenia, en la seva lògica mental, que havia de donar mort també a la menor per, i això sí que ho hauria verbalitzat, que la menor no hagués de patir el que ella ha hagut de patir. Sobre perquè s’havia traslladat a Coll de Nargó per dur a terme la seva acció -judicialment no s’ha establert si hi havia premeditació o no, perquè en el cas que fos així, s’hagués acusat la dona d’assassinat-, l’ara empresonada només hauria explicat que li agradaven les muntanyes rocoses de la zona. Just el fet que s’hagués triat la localitat urgellenca en qüestió va fer donar molts tombs als investigadors.
En el moment de ser localitzada pels mossos, la dona portava un parell de motxilles al damunt. Amb elles se n’havia endut del domicili dels seus pares, a Sant Julià, diverses pertinences. D’altres, se n’havia desprès dies abans. En el registre que els mossos van fer en l’habitatge on havia anat a viure la dona amb la seva filla tornant a casa dels pares, els investigadors, emparats per una comissió rogatòria internacional i en presència del batlle andorrà de guàrdia, s’hi van trobar diverses caixes de fàrmacs sedants i relaxants musculars.
Aparentment, algunes restes dels blísters d’aquests medicaments els mossos també els van recuperar dissabte en un contenidor de brossa relativament a prop d’on es va localitzar la nena morta. Fins allí, s’ha apuntat ja, als mossos els hi va acompanyar la ja detinguda. Era plenament conscient que la seva filla jeia morta. I la va deixar entre quatre alzines en el mateix lloc on l’havia posat a dormir dijous. La zona, segons les fonts consultades, estava pulcrament ordenada. Una estoreta, un sac de dormir, una manta. I la menor ‘dormint’. Però sense vida. En aquella mateixa zona, on aquest matí encara hi romanien restes d’un entrepà, mare i filla s’hi van passar els dos dies de desaparició.
Les dues -la nena seguint les directrius de sa mare, que se l’estimava amb bogeria segons algunes fonts- van arribar a Coll de Nargó directes des d’Andorra el mateix dijous. L’hora que es calcula que van baixar del bus a la localitat urgellenca eren 3/4 de 12 del migdia. I des de llavors i fins a primera hora de la tarda de dissabte que la dona ara empresonada va anar a adquirir dues ampolletes d’aigua, ningú aparentment les va veure. Les dues dones -la menor hauria mort probablement per la ingesta de fàrmacs probablement la primera nit, circumstància que hauran d’aclarir les proves forenses postmortem- van estar els dos dies, aparentment, a la intempèrie.
La veïna de Sant Julià adulta també passaria, suposadament, moltes hores somnolent per l’efecte de les pastilles que també s’hauria pres. Però no hauria mort. Tot i que segons ella ho pretenia. En aquestes 48 hores, i tot i que des de divendres al matí quan es va formalitzar la denúncia als mossos ja es va posar en marxa la recerca, ningú no les hauria vist. Cert que el lloc està lleugerament als afores del poble. Però ni està tan lluny del nucli urbà ni Coll de Nargó és tan immens.
L’ESCOLA ON ESTUDIAVA LA MENOR LI FARÀ UN ACTE DE COMIAT
En el marc de les actuacions per mirar de fer un acompanyament adequat i de tota mena als alumnes de l’escola maternal i primària de Sant Julià, i especialment als companya de la nena morta, que feia el segon curs de primera ensenyança a l’Escola andorrana, s’ha previst la celebració d’un acte de comiat a la nena, que era molt apreciada. “Era un encant”, han reiterat diverses fonts. Aquest dilluns, seguint el decret comunal de la jornada de dol, les banderes del centre educatiu es van situar a mig pal. Paral·lelament, des de l’escola s’han activat els mecanismes que s’havien preparat per fer front a aquesta situació. I més enllà del minut de silenci que es va fer o l’acte de comiat que es farà, s’està incidint en el fet de fer, segons fonts del ministeri d’Educació, un tractament adequat de la notícia amb els alumnes. Es fomenta la conversa i l’escolta en l'expressió dels sentiments i s’ofereix suport emocional des de la psicopedagoga del centre.
Comentaris (6)