El cas més recent fins aquest dimecres s’havia donat el dijous 7 de desembre el 2017. Un intern argentí de 36 anys que havia estat detingut el 24 d’octubre anterior a Soldeu arran d’uns fets que feia uns dos anys que havien succeït i que tenien com a víctima un infant que ara té deu anys es va penjar a la seva cel·la i quan es va activar el protocol establert per aquesta mena de situacions, com ha passat en aquesta darrera ocasió, ja ben poca cosa s’ha pogut fer per salvar-li la vida.
L’home, de nacionalitat argentina i resident a Soldeu, havia estat arrestat a 3/4 d’1 del dia 24 d’octubre i va ingressar dos dies després a la Comella. Se’l va detenir per un delicte contra la llibertat sexual en protagonitzar actes de connotació sexual sense consentiment. La víctima del comportament delictiu del detingut hauria estat un nebot de la parella de l’ara difunt. Els fets pels quals hauria estat arrestat s’haurien produït un dos anys abans, quan l’infant tenia vuit anys.
Al seu moment, malgrat que a nivell familiar havia transcendit la situació, es va mirar de llançar-hi terra al damunt i mirar de passar pàgina. Per motius que no han transcendit, el cas va desenterrar-se i, finalment, la policia va haver d’actuar i arrestar l’home. Es tractava d’un home notablement educat, molt formal i amb certa formació acadèmica. I que no hauria acceptat en cap moment la seva nova realitat tot i que no hi havia evidències que el cas pogués acabar com malauradament va acabar.
Cinc anys més o menys abans, el 20 d’octubre del 2012, també es va penjar en una cel·la de la Comella un home de 32 anys i en aquest cas d’origen marroquí que estava ingressat a la presó acusat de tràfic de drogues. El mateix dia que es va suïcidar el van visitar facultatius per un dolo abdominal i com que ja havia tingut idees autòlitiques li van fer una avaluació psicològica que no va permetre detectar suposadament res d’anormal. Hores després es llevava la vida.
Resident a la Seu com part de la seva família, la seva vídua va portar els responsables del centre penitenciari als tribunals acusant l’administració d’un deficient servei i, per tant, de tenir responsabilitat en la mort del seu home. Però la Justícia va declinar l’acusació assegurant que era imprevisible poder pensar que l’home tindria voluntat de llevar-se la vida de manera tan immediata. I es va tancar el cas d’aquesta forma.
Encara amb anterioritat, un lustre abans ben bé, acabaria morint després d’uns quants mesos en coma un jove resident filipí que, a priori per cridar l’atenció, va fer una maniobra estranya a la cel·la amb una samarreta i alguns subjectadors que hi havia al llit. Aparentment, la maniobra se li’n va anar de les mans i va patir lesions irreversibles. De poc més de 20 anys, aquest noi es trobava en el moment dels fets en una cel·la d’aïllament. Feia pocs dies que un familiar seu li havia portat suposadament droga i en detectar-ho se’l va sancionar.
No se li va posar gens bé i va fer l’acció amb la samarreta. Com que estava vigilat es va poder actuar amb molta celeritat, però tot i així les lesions neurològiques que va patir van ser de tanta gravetat que va quedar en coma. I així se’l va mantenir mesos i mesos fins que finalment es va haver de decretar, estant hospitalitzat i sense possibilitat de recuperar una mínima activitat normal, la seva defunció.
CASA DE LA VALL
D’intents d’autòlisi n’hi ha hagut diversos més, alguns amb més impacte que d’altres. Amb productes tòxics, fent-se talls… I, d’entrada, també com a suïcidi consumat n’hi va haver un altre a l’antiga presó de Casa de la Vall. En aquell cas, el reclús que es va llevar la vida també estava ingressat per qüestions relatives amb estupefaents.