Quan el van detenir el primer cop li van trobar, en xifres rodones, 1.360 arxius amb material pedòfil. Llavors el van condemnar a dos anys de presó. Un de ferm i que va fer a la Comella i un altre condicionat a seguir un tractament mèdic que evidentment no hauria funcionat si realment el va seguir. De fet, quan se’l va detenir el 2021, el mes de setembre, va ser un alliberament per molta gent. “Es veia a venir”, asseguraven pares i mares d’infants de Canillo i especialment de Soldeu. No era per menys.
L’Altaveu ha sabut ara que en aquell moment se li va trobar una càmera muntada en un trípode enfocant permanentment cap al parc infantil que hi ha al pis on llavors vivia. Gravava tant com podia. Es va recuperar molt material. Moltíssim. De fet, els investigadors consideren que l’activitat pedòfila la va reiniciar la tardor del 2013 només sortir de la presó. El comú de Canillo el va recol·locar contra l’opinió de no pocs ciutadans i funcionaris. Entenien els mandataris polítics que no se li faria cap favor a la reinserció suposada fer-lo fora. Però és que ja se l’havia canviat de diversos llocs de treball.
Havia passat per circulació, aparcaments, medi ambient, manteniment… De fet, abans de la primera detenció arran d’una alerta internacional -la segona vindria pel mateix-, una de les reubicacions laborals ja va venir per un comportament del tot fora del normal i que en altres circumstàncies o persones ja li hauria valgut l’acomiadament fulminant: tenia al seu càrrec repartir informació comunal que va ser trobada en una paperera gairebé de forma integral. Se’l va anar mantenint, ja s’ha dit, fins i tot després d’una primera reclusió penitenciària.
Fins que el setembre el 2021 va esclatar el que llavors es va batejar com l’‘Operació consola’ que li va valdre un segon arrest. Quan els agents de policia el van anar a cercar, lluïa fins i tot l’uniforme de treball imposat pel comú. En aquella ocasió, ja s’ha apuntat, i durant un escorcoll al domicili que va durar més de cinc hores, se li va trobar material divers. I ja es temia que els fets podien ser encara més greus del que se li havien imputat fins llavors. Se’l va empresonar de nou i al cap d’uns mesos se li va dictar una ordenança penal que li va imposar una mena de més de dos anys i mig de reclusió.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, el 31 de maig de l’any passat havia de quedar en llibertat per la causa inicial del 2021. Però el Tribunal de Corts va deixar clar que no calia que sortís, que tenia encara una altra causa pendent: agressió sexual constitutiva de violació agreujada per ser la víctima menor d’edat, producció de material pornogràfic infantil, difusió de pornografia a menors d’edat, escoltes il·legals i conductes afins i usurpació d’identitat. Tot plegat un còctel malauradament molt explosiu.
Amb 43 anys, haurà de respondre aquest dijous davant el Tribunal de Corts si no hi ha canvis de darrera hora. I si tampoc hi ha canvis, la vista oral es farà a porta tancada. Per protegir a les víctimes menors, encara que d’aquesta manera, ho vulgui o no ho vulgui la llei del menor, s’acaba protegint també l’agressor, que queda clar que no ha tingut el tractament necessari a la presó. La reincidència és constant i ara es juga deu anys més de reclusió ferma.