El ‘phising’ torna a amenaçar als bancs de país. MoraBanc és qui està sent el més perjudicat aquests darrers dies. Dilluns a la nit, alguns dels seus clients van rebre un missatge d’SMS en què s’exposava que “s’ha detectat un inici de sessió des d’IBIZA, si no ho reconeix verifiqui immediatament” i a continuació hi havia un enllaç. Es tractava d’una suplantació d’identitat per intentar fer-se amb les dades personals dels usuaris. Un missatge que anava acompanyat, en alguns casos d’una trucada en què a l’altra banda del fil telefònic hi havia una persona parlant perfectament en català i fent-se passar per treballadora del banc i demanant les dades bancàries. Un altre intent de frau que alguns clients de l’‘entitat blava’ han rebut contenia un missatge similar, però en aquest cas canviant Eivissa per Alemanya.
Aquest, però, no és l’únic cas que s’ha donat la darrera setmana. Creand va alertar, tot just fa set dies, d’un altre intent d’estafa. En aquesta ocasió, s’alertava de la suspensió del compte de l’usuari arran d’una activitat inusual. La suplantació d’identitat, no només ha afectat els bancs, sinó també al Servei de Tràmits. Fa uns dies alguns ciutadans van rebre un SMS informant que hi havia una devolució d’impostos pendent del 2022.
“Els han enganyat perquè facin transferències de diners pensant-se que eren unes altres operatives”
Des del Grup de delictes tecnològics de la policia s’està molt alerta davant d’aquest repunt de casos. L’agent, Àlex Estalés, ha explicat a l’Altaveu que han rebut unes set denúncies de persones que han acabat sent víctimes dels ciberestafadors. La majoria, són clients del mateix banc i en alguns casos “els han enganyat perquè facin transferències de diners pensant-se que eren unes altres operatives”. Fonts de MoraBanc han explicat que en els pròxims dies es posaran més denúncies per part dels afectats. De moment, no ha transcendit les quantitats de diners que haurien desaparegut dels comptes.
“Es una loteria i va en funció del què hagi programat el ciberdelinqüent. A vegades, quan cliques t’apareix una pàgina similar a la de la teva entitat bancària i allí poses les credencials i accedeixen a les teves dades”
El ‘modus operandi’ és bastant similar i, darrerament, diu, s’estan utilitat els missatges de text al mòbil. “Envien un SMS en funció de l’entitat que estiguin suplantant i amb un text que et cridi l’atenció alertant d’un bloqueig del compte o alguna transferència que s’ha de validar amb l’objectiu que cliquis a l’enllaç”. Assegura que utilitzen el mateix engany aquí o en un altre país i el fet d’utilitzar aquesta tècnica és perquè “possiblement estàvem acostumats a rebre correus electrònics o missatges de whatsapp i amb l’SMS fan que no ho associem i pugui ser més eficaç”.
Molta gent es pot preguntar què passa si clica a l’enllaç? Segons Estalés “és una loteria i va en funció del què hagi programat el ciberdelinqüent. A vegades, quan cliques t’apareix una pàgina similar a la de la teva entitat bancària i allí poses les credencials i accedeixen a les teves dades. També pot ser que et descarreguis un programa maliciós i accedeixin a les dades del nostre telèfonc.
Davant d’aquests missatges, la recomanació que fa és que “no es cliqui mai als enllaços i recordar que els bancs mai demanaran les teves dades a través d’un SMS o d’un correu electrònic”. Insisteix que cal estar atents per evitar que aquelles persones que han estat víctimes hi tornin a caure.