En el seu moment, i malgrat que va transcendir que l’administrativa havia deixat l’empresa de molt males maneres, no es va saber el motiu real de l’afer. Sí que se sabia, almenys en algun dels departaments professionals de l’empresa pública de televisió i ràdio, que la dona feia laboralment constantment la guitza al company, un grafista molt més jove que la primera i amb molta menys experiència dins de la casa. A nivell d’espai físic en les instal·lació d’RTVA estarien pràcticament a tocar.
El fet que cap dels dos empleats tingui rellevància pública a diferència d’altres companys, que pel fet d’assumir rols de presentació o periodístics, o de major contacte amb els convidats que constantment visites les instal·lacions de la cadena pública, a la Baixada del Molí, van facilitar que tot es pogués portar amb molta discreció i mirant d’evitar, per part de l’empresa, que se sabés res del succeït. RTVA va posar en mans dels seus assessors jurídics el cas des del primer moment que va ser conscient de la situació però sempre i només des de l’àmbit laboral.
La societat pública de televisió i ràdio va posar en mans dels seus assessors jurídics el cas des del primer moment que va ser conscient de la situació però sempre i només des de l’àmbit laboral
La situació hauria canviat des del moment que la suposada víctima dels presumptes intents d’enverinament hauria interposat una denúncia i els responsables de la investigació d’aquella denúncia n’ha derivat l’hagin començat a activar. Segons fonts legals consultades, s’hauria pres testimoni a d’altres companys dels implicats i això hauria permès que, tot i que de moment en un entorn reduït, s’hagi sabut que hi havia hagut aquest comportament presumptament delictiu de l’acomiadada.
Amb tot, fonts coneixedores del cas, sense eludir la suposada gravetat de tot plegat, han assegurat que més enllà del que puguin aportar els testimonis, serà complicat de poder demostrar gran cosa per dos motius clars. D’entrada, perquè serà molt difícil obtenir cap prova atès que han passat molts mesos de tot plegat i no es podrà recollir cap mostra i, per tant, no es podrà fer cap anàlisi.
I, segon, perquè aparentment el producte emprat, per molt que la finalitat pogués ser greu, difícilment hauria provocat un impacte important. Alguna al·lèrgia, potser alguna gastroenteritis… sense que mai s’acabés de donar perquè tot plegat va quedar en intents. Com es manté en l’argot jurídic, la intenció podia ser greu. Però el mitja emprat, inidoni, amb la qual cosa els efectes no haurien acabat sent greus.
Comentaris (9)