Les autoritats judicials i policials de la regió xilena d’Antofagasta mantenen un elevat secretisme entorn als fets que es vincularien a l’ara empresonat, i segons fonts periodístiques que es mantenen en contacte amb la PDI, les investigacions “continuen en curs” i per tant no es vol revelar cap detall que pugui desbaratar els treballs que encara s’estan fent. L’home detingut a Andorra no era l’únic que suposadament vivia en el pis on va aparèixer una gran quantitat de droga, on es va trobar una pistola de fogueig rectificada per poder disparar i que s’hauria fet servir, presumptament, per amagar-hi una persona segrestada. I aquest segrest estaria vinculat, també, al doble homicidi.
En tot cas, i aparentment, no hi hauria cap prova directa de la participació del detingut al Pas amb els homicidis. Per això formalment no se li atribueixen jurídicament aquests fets malgrat que policialment sí que hi ha el convenciment de la seva participació en els mateixos. L’arrestat, que va aconseguir les pertinents autoritzacions de residència i treball temporer a final de l’any passat a Andorra, nega tot plegat i s’oposarà a l’extradició, encara que, aparentment, sembla complicat que la pugui frenar.
El fons no el jutja l’Estat requerit. ‘Només’ ha de valorar la doble incriminació, si el país requeridor respecta els drets fonamentals dels detinguts i si el procés s’ha fet correctament des del punt de vista, per dir-ho d’aquesta manera, burocràtic. El reclamat el que podria intentar fer veure és que no és qui es pretén que sigui. I que pogués demostrar que hi ha un error en la reclamació. Però ara mateix, les autoritats judicials andorranes no tindrien elements per valorar aquesta circumstància. Cert que el procés encara es pot allargar uns quants mesos.
El detingut, que de Xile es va traslladar a Espanya i d’Espanya va passar a Andorra -quan suposadament ja era conscient que se’l podia estar buscant- perquè aparentment hi tenia coneguts o familiars, estaria residint al Principat amb la seva parella. Se’l va detenir al Pas de la Casa dimecres a la tarda quan es disposava a començar la jornada laboral en un restaurant el carrer de Sant Jordi. Per la reacció de l’home, aparentment es podria pensar que era conscient que en qualsevol moment se’l podia anar a buscar.
Comentaris (12)