La gravetat del cas és evident. I la ‘monstruositat’ aparent del subjecte, suposadament també. I en aquest home que el comú de Canillo manté suspès de sou i feina des del 202 i les seves reprovables pràctiques hi conflueixen dos elements, malauradament almenys en un dels casos, molt rellevants. Segons diverses fonts, es tracta del cas de pedofília i ara ja de pederàstia més greu i rellevant mai descobert a Andorra. Com a mínim, en època contemporània i amb ús de tecnologia. Alhora, l’afer planteja molts interrogants des del punt de vista jurídic i per aquesta circumstància el cas podria acabar arribant, segons com vagin les coses, al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home.
El veí de Canillo està empresonat de forma provisional des del 31 de maig de l’any passat. Però en puresa, està a la Comella des del setembre del 2021, quan va ser detingut per segon cop, sempre per circumstàncies similars però cada cop més greus. El 2012 ja havia estat enxampat per tinença i difusió de pornografia infantil i llavors es va descobrir que com a mínim feia cinc anys que duia a terme les mateixes pràctiques. Se’l va condemnar a un any de presó ferma i un any més de condicional vinculat a seguir un tractament mèdic que si va fer, no va funcionar de cap de les maneres.
El cas podria arribar a Estrasburg perquè, segons la concepció de la defensa, com a mínim una part de l’acusació que es formula novament ara ja es va ventilar amb l’ordenança del 2022, amb la qual cosa s’estaria produint la vulneració d’un principi fonamental: no es pot condemnar ningú dos cops per un mateix delicte
Diversos investigadors consideren que només sortir de la presó el 2013, l’home hauria tornat a les mateixes pràctiques. Però per la raó que sigui, l’ara empresonat ha gaudit d’una elevada protecció a Canillo. En l’entorn comunal, per exemple, que el va anar canviant de lloc de treball però mantenint-l’hi la feina en ubicacions que miraven d’estar amagades i lluny del tracte amb altres persones. Al 2021, però, quan se’l va detenir per segon cop, al seu domicili, a Soldeu, se li va trobar una càmera instal·lada en un trípode i enfocant cap al parc infantil de la localitat. Sense cap dubte gravava, o ho intentava, menors.
Des de llavors no ha deixat la Comella i, per tant, no ha pogut ni tenir més comportaments anòmals ni produir -o aconseguir, o difondre- material nou. I aquesta és una de les claus de volta que justifiquen, a priori, una eventual discussió jurídica que podria sostenir la defensa de l’home, que durant la vista d’aquesta setmana hauria demanat, segons fonts coneixedores del cas, que s’imposi a l’home una pena de cinc anys de presó dels quals només tres de ferms. El ministeri públic demana una reclusió ferma d’una dècada.
En tot cas, al juny del 2022 se li va imposar, a través d’una ordenança penal, una condemna de tres anys de presó a comptar de la seva detenció el setembre del 2021. El termini es va escolar el maig del 2024 però se’l va mantenir a la presó, ara de forma preventiva, per una nova causa que deriva, a priori, del mateix material que ja se li havia comissat tres anys abans malgrat que és possible que durant la seva reclusió arribessin noves alertes internacionals sobre el comportament del pres. Potser perquè els organismes internacionals, especialment americans, van trigar algun temps a descobrir noves pràctiques que havia dut a terme aquell home i no es coneixien.
Ara se l’acusa d’un delicte de violació de menors, producció de pornografia infantil i usurpació d’identitat. I la fiscalia també hauria insistit en la possessió i difusió del material. Heus aquí quan des de la defensa, segons fonts consultades, es recorda que com a mínim una part de l’acusació que es formula novament ara ja es va ventilar amb l’ordenança del 2022, amb la qual cosa s’estaria produint la vulneració d’un principi fonamental: no es pot condemnar ningú dos cops per un mateix delicte.
Més enllà d’això, també es discuteix el fet que es pugui considerar autor material d’una violació atès que, segons les fonts, totes les seves pràctiques s’haurien dut a terme a través d’Internet. Per la qual cosa es considera que com a mínim es qüestionable l’autoria, i que potser s’hauria d’acusar, en tot cas, per altres figures aitals com cooperador necessari, inductor o coautor. Aparentment, l’ara jutjat, via una suposada usurpació d’identitat, hauria donat ordres o similar per aconseguir allò que perseguia: obtenir imatges pornogràfiques de menors.
Comentaris (6)