El Hyundai en qüestió va quedar-se al bell mig de la via. La matinada de divendres a dissabte. O el matí de dissabte, com vulguin. Passaven les 5 del matí i tampanada va ser de sí senyor. Encara bo que el cotxe, per mil·límetres, no es va encastar contra l’escultura rocosa que hi ha al centre del punt rodó. Si hagués estat el cas, potser el conductor no hauria pogut pas marxar del lloc. I és que resulta que l’home va poder sortir del vehicle -força vell, per cert, matriculat a la província de Barcelona i encara amb numeració antiga- i es va endinsar cap al camí ral. Vaja, el que en l’època moderna alguns coneixeran més com la Ruta del Ferro.
Consta, asseguren les fonts, que alguns policies el van estar empaitant. Però al final no el van poder aturar. I, per ara, no hi ha constància que se l’hagi localitzat. L’accident consta com de danys materials. Segurament, el conductor no anava del tot serè. Això com a mínim. I conscient del que li podia passar, deuria preferir tocar el dos. El valor del vehicle és d’allò més baix, directe cap al desballestament, segurament. Però és clar, caldria com a mínim disposar de la pòlissa d’assegurances -comptant que el conductor o el vehicle en tinguessin- per tal que dita companyia es faci càrrec dels danys causats a l’espai públic.
És possible que si se l’enxampa, l’home hagi d’acabar detingut. Evidentment no es podrà demostrar hores d’ara ni una eventual alcoholèmia positiva o una conducció, si fos el cas, sota els efectes de substàncies tòxiques. Però la policia sempre li pot imputar una desobediència a l’autoritat atès que, de ben segur, els agents, en aquella persecució frustrada, li deurien cridar l’alto. En fi, a veure on coi deu ser el ‘fitipaldi de Sornàs’.
Comentaris (5)