Quan els agents de policia que van acudir dimecres a l’hotel requeridor, un dels de més nivell del Principat, la parella, d’origen alemany almenys un dels cònjuges, va assegurar que havia arribat procedent de Catalunya. Que se sabés en aquell moment, o que es pensés llavors, eren turistes. Els responsables de la policia van demanar la presència de la policia en malfiar-se de la parella, de setanta anys llargs la dona, i més de vuitanta l’home.
A mitjan d’abril, en la data establerta per fer el llançament, la batlle responsable del desnonament i la comitiva judicial que l’acompanyava, es van presentar al pis en qüestió, trobant-se amb la sorpresa que la parella estava com qui no volia la cosa a l’habitatge; ni una sola caixa feta
Feia ja uns quants dies, una vintena, que estaven allotjats a l’hotel a cos de rei. Havien generat una despesa d’uns 6.000 euros, i quan se’ls va demanar que fessin algun tipus d’avançament, alguna bonificació, van començar a formular excuses que els responsables de l’hotel van entendre que no portaven enlloc. Que si esperaven poder cobrar un xec a final de mes, que si havien de rebre uns diners…
En fi, que segons ha pogut saber l’Altaveu, a final d’abril van ser desnonats després de mesos de litigi del pis on s’estaven a la urbanització Coll de Jou, a la zona de Can Diumenge, a Escaldes. Les fonts consultades han explicat que portaven pràcticament tres anys sense abonar ni una sola mensualitat. No pas menor: el lloguer de l’habitatge, de luxe, estava taxat en uns 2.900 euros el mes. Cert que a l’inici hi va haver certa comprensió i el que fos. Però al final es va haver d’anar per la via judicial.
Durant el judici, segons les fonts, la parella va personar-se. Però posteriorment es van desentendre. Fins al punt que la Batllia va haver de publicar la data que fixava perquè deixessin l’habitatge al BOPA. A mitjan d’abril, en la data establerta, la batlle responsable del desnonament i la comitiva judicial que l’acompanyava, es van presentar al pis en qüestió, trobant-se amb la sorpresa que la parella estava com qui no volia la cosa a l’habitatge. Amablement van convidar la batlle al pis.
La responsable judicial l’únic que va poder constatar és que no tenien cap intenció de marxar. Ni una sola caixa feta, vida normal. Que no sabien res, van al·legar. La batlle evidentment no es va creure res de res, però davant l’avançada edat dels implicats els va donar uns dies més de marge perquè, definitivament, abandonessin l’immoble. I ho van fer. Van contractar una empresa de mudances i ells van decidir mudar-se a l’hotel que tampoc no pretenien pagar. O això va semblar quan es va haver d’avisar la policia.