Segons que ha pogut saber l’Altaveu, tant l’autoritat judicial com la laboral es volen mirar molt i molt la situació, després que en la primera constatació sobre lloc només avisar-se del succés una i altra van ser conscients de diverses anomalies. De fet, infraccions que poden ser en cadena i que caldrà delimitar. L’operari malauradament traspassat era empleat d’una empresa que, al seu torn, estava subcontractada per l’adjudicatària dels treballs per part del comú d’Escaldes. Per tant, intervenen un seguit d’esglaons.
És clar que els dos operaris que estaven junts en el moment de l’accident no estaven subjectats de cap manera i que treballaven enmig del riu, enfilats en algun moment en escales que, aparentment, tampoc no estaven assegurades. I això que el cabal de l’aigua ja era visiblement molt notable i, degut a la pluja caiguda durant tot el matí, la força del riu era impressionant. D’aquí que res no pogués fer el company quan durant uns segons va intentar agafar l’operari que finalment va acabar arrossegant el Valira fins a la zona de la Margineda on després de cinc hores de recerca es va acabar localitzant el cos.
Els investigadors han d’aclarir moltes qüestions i prendre declaració a moltes persones. Tant aquelles que estaven a lloc en el moment del succés com les que tenen relació amb els treballs. Segons que han explicat fonts coneixedores de la situació, l’operari mort feia dies que estava molt neguitós perquè la feina -en concret ell estava treballant en folrar uns tubs que queden per sota del passeig del Riu- feia dies que s’hauria d’haver acabat i encara no s’acabaven. També sembla que aquell obrer, dimarts, no havia d’estar allí. Tot plegat, una cadena de fatalitats.
Però el que no és fatalitat, per exemple, és que s’ha de complir, per exemple, el que estableix en l’apartat 2.6 d’un dels annexos del reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut en la utilització dels equips de treball, que parla de l’estabilització amb què s’ha de treballar. I exposa com s’ha d’actuar si els treballadors han d’estar sobre alguna superfície. I, especialment també, es refereix a escales, bastides i altres elements. També els annexos del reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització d’equips de protecció individual estableix la protecció de què ha de gaudir el cos d’un obrer.
La investigació haurà de determinar quins incompliments hi va haver i haurà de delimitar si hi ha responsabilitats més enllà de la que pogués tenir, i ara ja ha decaigut del tot malauradament, el propi operari. És evident que més enllà de ser un sinistre laboral, s’està tractant la qüestió com a un homicidi per imprudència segurament greu. La consternació entre els responsables i els treballadors de totes les empreses implicades en el projecte Caldes, és evident, és d’allò més notable i evident. També s’ha viscut amb commoció la situació al comú, que ja no veu amb pressa la finalització del treball, pendent també de l’arribada d’un element decoratiu de grans dimensions que ha de ser la guinda del projecte i que s’ha de col·locar a la placeta del Madriu.
El comú escaldenc està fent el seguiment corresponent i respectant, com no pot ser d’una altra manera, els tempos necessaris per aclarir el succeït. De fet, segons les fonts consultades, la intervenció de la corporació és mínima perquè la relació de les autoritats judicials i dels comandaments en matèria laboral, és directa amb l’empresa adjudicatària del projecte i amb la subcontractada per a la qual prestava servei l’operari que malauradament va resultar difunt.
Com s’ha dit, aquest dijous s’ha fet el trasllat de l’obrer -Rui Pablo dos Anjos Fernandes, de 57 anys- cap a la seva població d’origen. El fèretre s’ha desplaçat cap al municipi de Guarda, una localitat d’interior i que toca ja amb Castella Lleó. El difunt feia més de tres dècades que residia a Andorra i feia al tomb d’una desena d’anys que treballava per a la mateixa empresa de lampisteria.
Comentaris