Trastoy era considerat pels seus companys de diverses generacions una ‘enciclopèdia de la música’. En efecte, coneixia al detall tota la producció o bona part de la producció musical que es va fer a nivell internacional les dècades de 1960, 1970 i 1980. I és que la música era la seva gran passió. Un fil conductor en la seva vida. Perquè a banda de la seva faceta de tècnic de so a la ràdio, on punxar discs ja era una de les seves missions, ‘Teddy’ Trastoy també va fer de discjòquei en diverses sales del Principat.
En efecte, locals com la Borda, el Refugi o Adam’s, on els joves i no tan joves del Principat compartien el seu oci nocturn els anys setanta i vuitanta del segle passat, havien ballat al ritmede la música que punxava Trastoy, meticulós com pocs a l’hora de fer muntatges musicals o de qualsevol mena que impliqués el so però, alhora també, bon company i excel·lent instructor per les generacions que el van seguir. De fet, a ell també li va tocar, i molt, adaptar-se els temps.
Del vinil o les cintes de Revox als CDs, i dels CD al món digital i a programar música a través dels ordinadors. I és que a RTVA una de les seves moltes missions al llarg dels anys va ser dotar de contingut el canal Andorra Música. I es delia fent-ho i podent posar aquells temes que tants i tants anys havia escoltat en múltiples versions. Entre el seu pas a Sud Ràdio (fins que va tancar l’emissora d’origen francès) i la seva incorporació a RTVA -durant uns tres anys aproximadament- encara va tenir temps de posar en marxa una botiga de discs.
L’autòpsia haurà de confirmar quan i de què va morir Andreu Trastoy. Se’l va localitzar sense vida aquest diumenge al vespre al seu domicili de l’avinguda Santa Coloma. S’hi va haver de desplaçar la policia i els bombers després que els veïns del pis ocupat per l’històric tècnic de so alertessin de la fortor que sorgia de l’immoble. Els pitjors presagis es van complir poc després.