Entre d’altres, els mossos d’esquadra indaguen, justament, en totes aquestes intermediacions que participava i que, almenys anys enrere, li havien deixat suculentes comissions. També especulen sobre possibles diferències veïnals, justament, en relació a la zona on hi va haver el crim. De fet, en l’indret on van trobar el cos sense vida de Coromina s’hi estava fent un moviment de terra, el que podria equivaldre a una mena de millora de finca. Tots els escenaris, totes les hipòtesis, estan obertes. Els investigadors miren de tocar tantes tecles com poden.
Amb família al Principat, el silenci és gairebé total al país, hi ha estupefacció, commoció i cert neguit i temor pel fet de no saber què és el que ha passat
A Andorra es guarda força silenci conscients del seu passat i sense saber què hi pot haver darrere de l’assassinat de l’home. Però hi ha entre commoció i cert neguit. Algunes de les seves amistats perilloses, per dir-ho així, continuen residint al Principat. Durant anys, Coromina s’havia mogut molt per Encamp. De fet, un d’aquests amics, una de les persones encampadanes amb qui mantenia alguns d’aquests suposats tripijocs, és un dels dos andorrans que van ser assassinats de sengles trets a l’hotel Roc de Caldes.
L’assassí, un empresari xinès, es va suïcidar al mateix moment. Deutes per tabac xinès falsificat va ser el suposat motiu d’aquell crim. Coromina també presumptament sabia de què anava el negoci del tabac falsificat. De fet, quan el contraban va començar a ser més perseguit al Principat, quan s’hi van començar a posar més traves, les persones que es movien a l’entorn del mort a la Baronia de Rialb, originari d’un llogarret d’Oliana dit les Anoves, van aprofitar la logística muntada per treballar amb una extensa gama de productes. Cap d’ells, suposadament, excessivament legal.
L’INEM
El ‘Coro’, que havia fet almenys una part de la seva formació educativa bàsica a l’INEM d’Aixovall, on va conèixer molta de la gent del país amb què més tard es mouria, s’ha mogut durant molts anys amb gent que sempre han caminat per senders complicats. I que tot sovint han topat amb barreres legals o pitjor i tot. Els investigadors de la policia catalana, que aquest matí rastrejaven per la finca boscosa on va aparèixer el cadàver amb el tret al pit, furguen també en l’historial de l’home i també en el present més recent. Fins on ha pogut saber l’Altaveu, no hi hauria una petició expressa als seus homòlegs andorrans. Però és que els funcionaris de policia que més van conèixer Coromina i la seva colla, molts d’ells, ja estan jubilats.
Els investigadors dels mossos d’esquadra mantenen totes les hipòtesis obertes: el rerefons del crim pot tenir a veure amb algun conflicte veïnal actual o amb alguna revenja de situacions viscudes en el passat
Coromina mantenia llaços encara amb el Principat. Familiars, segur. D’amistat probablement també. Però hi havia força desconnexió respecte del que havia estat anys enrere. Formalment, i fora del Principat, havia tingut algunes empreses dedicades a la intermediació financera i la promoció immobiliària, i també a l’arrendament de finques rústiques, a Cervera -on viuria en l’actualitat- o a Lleida, per esmentar dues de les poblacions on havia tingut societats domiciliades. Tenia propietats, aparentment, en indrets de les comarques catalanes de l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès. De fet, per exemple -i per una qüestió d’organització jurisdiccional- és el jutjat de Solsona el que tutela la causa una vegada els mossos van localitzar el cadàver.
I és que un veí de la Baronia de Rialb hauria sentit un tret enmig d’una zona boscosa i hauria alertat de seguida els mossos. La localització del cos de l’home, amb el tret al pit i ja mort, es va dur a terme al mateix indret d’on s’havia sentit el tret, en un lloc proper a la masia del Reu, a Gualter, ja pròxima al municipi de Ponts. Per aquells verals, la consternació és màxima. I el temor també. No se sap massa res de Coromina i les seves activitats. Fins avui, els mossos, que han començat a interrogar l’entorn del finat, no tindrien cap línia d’investigació clara i sí totes les hipòtesis obertes.
Una possible revenja planaria sobre el malaurat succés. “Pot ser des d’algú que s’hagi volgut cobrar alguna mala jugada de temps passat, algú de gros que se sentís traït; o algú altre que no hagués aguantat alguna vacil·lada seva i li hagués volgut deixar clar que ja n’hi havia prou”, han explicat a l’Altaveu persones que havien conegut el ‘Coro’ i que saben d’alguns, no pas tots, dels seus passos. Entre la segona de les possibilitats plausibles hi cabria la del conflicte veïnal.
Comentaris (7)