L’accident es va produir la tarda d’aquell dijous 9 de maig al tomb d’una finca, a Vilanova de l’Aguda, de qui pilotava l’helicòpter, un home de 63 anys que, això sí, disposava de llicència de pilot privat d’helicòpter des del 27 de gener del 2021, amb habilitació per pilotar aparells com el que duia fins a final de l’any passat, certificat mèdic en regla i una experiència de vol que deuria voltar les cent hores. De la seva part, l’exalcalde, de 60 anys, disposava de llicència de pilot d’aeronaus lleugeres (TULM) des de l’octubre del 1998. Tenia habilitació per aquell tipus d’aparell i certificat mèdic en regla. I l’experiència en aeronaus lleugeres era de més de 150 hores de vol.
Quan feia uns 20 minuts que volaven, la tarda d’aquell dijous, fent un vol visual al tomb de la finca, van haver d’efectuar un aterratge d’emergència i l’helicòpter va impactar contra el sòl en un terreny sembrat de cereal. Amb l’impacte l’helicòpter es va desplaçar uns cinc metres, es va girar completament i va quedar bolcat sobre el seu lateral dret. Per sort, tot i que l’aparell va quedar sinistre, no es va incendiar. I els seus dos ocupants -d’un aparell que en podia portar quatre-, malgrat que greument ferits, van poder avisar els serveis d’emergència amb els seus telèfons perquè els acudissin a rescatar.
Segons l’informe definitiu de la comissió d’’investigació d’accidents i incidents d’aviació civil en territori espanyol, al qual ha pogut tenir accés l’Altaveu, la causa del fort impacte contra el terra va ser la pèrdua de sustentació del rotor principal degut a les baixes revolucions per minut (RPM) de l’esmentat rotor. De fet, la causa de l’accident va ser aquesta indeguda sustentació del rotor davant “l’absència total de condicions d’aeronavegabilitat”. De fet, aquesta circumstància, en certa forma, ja es va observar des del primer moment. Ara bé, l’informe final és molt més contundent i clar.
“S’ha comprovat que els nous propietaris sabien que aquesta màquina tenia el temps de vida excedit i havia de ser utilitzat ‘com a maqueta per a ús pedagògic, no en condicions de vol i donat de baixa’”
L'aeronau, ja s’ha dit, va patir danys importants; trencament i despreniment total del tren d’aterratge de patins, deformacions i trencaments a les pales del rotor principal i deformacions al con de cua. El rotor de cua, les superfícies estabilitzadores i el patí protector es van desprendre de l'aeronau. Tot i que l’helicòpter portava una matrícula gravada al seu fuselatge, HB-ZII del registre de matrícules de Suïssa, no estava inscrita en aquest registre de matrícula d’aeronaus, ni disposava de certificat d'aeronavegabilitat.
I aquí ve, més enllà de les causes exactes de l’accident, allò realment greu. I és que segons s’indica a l’informe, “davant la presència d’un indicatiu de matrícula de Suïssa sobre l’helicòpter es va contactar amb l’Oficina d’Investigació d’Accidents, Swiss Transportation Safety Board, STSB, sobre l’estat i condició d’aquesta aeronau" i es va confirmar que l’oficina federal Suïssa de registre d’ aeronaus “havia donat de baixa l’aeronau amb aquest identificatiu de matrícula, HB-ZII, en data del 7 d'agost de 2023”. L’aeronau havia estat fabricada el 2004 amb número de sèrie 10429.
A través de l’accés a una còpia de la factura de compra de juny de 2023, “s’ha comprovat que els nous propietaris sabien que aquesta màquina tenia el temps de vida excedit i havia de ser utilitzat ‘com a maqueta per a ús pedagògic, no en condicions de vol i donat de baixa’”. Els nous propietaris havien traslladat a Espanya l’helicòpter el setembre del 2023, no havien iniciat el procés d’inscripció de l’aeronau davant l’autoritat d’aviació civil a Espanya, ni havien fet cap tasca de manteniment per tornar a posar l’helicòpter en vol.
En fi, que les condicions meteorològiques eren molt bones per al vol aquell dijous. Que l’espai on volaven no era pas dolent ni tampoc cap dels dos propietaris de la nau i ocupants de l’aparell no presentaven, aparentment, cap anomalia física ni de salut que els fes incapacitar en aquell moment, però van protagonitzar una temeritat de l’alçada d’un campanar segons l’informe esmentat. Perquè eren plenament conscients de l’estat de l’aparell. I no l’haurien d’haver enlairat mai en aquelles condicions. I encara bo que ho han pogut explicar.
Els ocupants de l’aeronau van patir politraumatismes de consideració greu i van ser traslladats pel SEM a dependències hospitalàries, que van acudir alertats per ells a través de trucada des del telèfon. Els ferits, almenys l’exalcalde, va haver de passar pel quiròfan per reduir les severes lesions que es va fer. Sort que els sistemes de retenció de l’aparell van realitzar correctament la seva funció, i el pilot i l’acompanyant van romandre subjectes als seus seients dins de la cabina.
L’aeronau no disposava de dipòsits a prova d’incendi, però no es va produir vessament de combustible i la deformació del tren principal del tipus esquí va contribuir a esmorteir el descens vertical de l'aeronau, així com la deformació de la part inferior del fuselatge i la deformació dels seients dels ocupants. O sia, que en aquest cas, malgrat haver actuat de manera totalment imprudent la fortuna es va girar del cantó dels dos propietaris de l’helicòpter. Perquè tenien tots els números d’haver acabat d’una altra manera.
Comentaris (2)