En el sinistre hi van perdre la vida dos residents al Principat vinculats a la companyia que participava en els treballs de construcció d’una línia elèctrica a la comarca veïna. Era una de les tasques habituals en què prenen part helicòpters d’Helitrans Pyrinees, de la qual un dels propietaris n’era Haritz Galarraga, un experimentat pilot basc de 47 anys molt arrelat a Andorra i l’Alt Urgell. També estava vinculat al Principat el vilafranquí Jordi Figueras, de 30 anys i operari de terra de la mateixa empresa. Malauradament, tots dos van perdre la vida en aquell accident.
Galarraga pilotava un Eurocopter AS 350 B2 que havia sortit juntament amb una nau similar de la mateixa companyia des de l’aeroport de la Seu cap a la Vansa per fer els treballs contractats a l’origen per Endesa. El pilot feia feines des de l’aire de comú acord amb dos operaris, un d’ells Figueras, que participaven en les tasques des de terra. En un moment donat, el vilafranquí va fer-se una lleu lesió a la ma i ho va comunicar a Galarraga, que va decidir acostar-se fins a una carretera propera i sense aterrar del tot, agafar l’operari per traslladar-lo a l’aeroport de la Seu on li podrien fer les cures pertinents. Poc després d’iniciar aquest viatge n previst de retorn, es va esdevenir l’accident mortal. Bona part de la nau, inclosa la cabina, es va incendiar després d’impactar contra el terra.
La comissió d’investigació d’aviació civil espanyola depenent del ministeri de Foment ha tancat ara l’informe definitiu sobre l’accident. S’aborden multituds d’aspectes tècnics i operatius. Queda clar que la companyia d’helicòpters implicada en el sinistre ja ha introduït canvis arran d’aquell accident mortal. Com per exemple, que no trasllada ferits amb una nau que estigui participant en les mateixes tasques que han originat eventualment les lesions.
FETS RELLEVANTS
En tot cas, l’informe en qüestió estableix tot un seguit d’elements que van ser bàsics i determinants, que van influir decisivament en la causació del sinistre mortal. Així, se cita una “baixa percepció dels pilots de la companyia dels riscs d’operar amb poca altura”. De fet, l’helicòpter volava molt baix. Una “confiança estesa entre els pilots de la companyia de l’alta fiabilitat dels motors que operen”.
“Els indicis trobats al lloc de l’impacte indicaven amb claredat que el rotor -les palanques del qual presentaven pocs danys- girava amb poques revolucions, el que apuntaria d’alguna manera que hi va haver algun tipus de falla en el funcionament del motor”
També va influir en l’accident, segons la comissió, la “decisió de traslladar una persona que només patia una ferida lleu en una mà, presa de manera una mica precipitada, perquè el pilt era el propietari de la companyia i probablement això li portava certa pressió per la responsabilitat que es pogués derivar i, a més a més, no ha va haver de consultar la decisió amb ningú”.
Es destaca també la “falta d’adherència als procediments del manual d’operacions en allò que fa referència a mantenir els marges d’altura de seguretat evitant volar en la zona prohibida de la gràfica de velocitat-altura” i que el vol “es realitzava per sobre d’un terreny molt agrest i escarpat”. Les palanques de la nau estaven en els llocs correctes igual com el pilot estava en perfecte estat de salut i tenia tots els permisos en regla. L’aeronau va arribar a terra amb un elevat règim de descens, amb poca velocitat horitzontal, amb un actitud de basculació cap a la dreta i amb la part davantera a dalt.
“Els indicis trobats al lloc de l’impacte indicaven amb claredat que el rotor -les palanques del qual presentaven pocs danys- girava amb poques revolucions, el que apuntaria d’alguna manera que hi va haver algun tipus de falla en el funcionament del motor”. Amb tot, però, es deixa clar en l’informe que “no s’ha pogut determinar la causa concreta de la possible pèrdua de potència del motor”. I això que els tècnics de la comissió experta en la investigació d’accidents aeris ha pogut analitzar de forma prou aprofundida moltes parts de l’aparell.