El jove, 22 anys per ser exactes, encara era formalment resident al país. Tenia la targeta verda vigent. Una altra cosa és que ja no s’estava al Principat. Però finalment, i per motius que no han transcendit, va acabar apareixent pel despatx policial -sabia que tenien clar que era ell l’autor del ‘desfalc’ per dir-ho d’alguna manera- i va acabar detingut. Se’l va acusar d’un doble delicte. Contra el patrimoni, per haver furtat la targeta. I socioeconòmic per haver-ne fet un ús indegut.
En el primer cas, a més, se li va aplicar l’agreujant d’abús de confiança. Perquè es va quedar la targeta gràcies al fet que a l’empresa confiaven en ell. I la confiança fa fàstic, ja ho diuen. El jove ja ha respost davant el batlle. I ha estat condemnat i alliberat i tot. Evidentment, se’l va culpabilitzar del fet. Responsable total, no hi havia cap dubte. Gens ni mica. Se l’imposava un any de presó ferma a substituir per set anys d’expulsió. És a dir, set anys de prohibició de tornada al país.
Vist que ja està residint a Espanya i que, en principi, tampoc no és que tingués gaire ganes de tornar a Andorra, el condemnat va optar per la pena substitutiva. És a dir, abans d’estar-se un any a la Comella, millor, deuria pensar, estar-se set anys sense poder venir al Principat.
Comentaris (5)