Les fonts consultades han explicat que com en els casos que han transcendit fins ara, l’agressor sempre fa algun curs més que l’agredit. I a l’entendre de les famílies, la direcció del centre actua amb massa passivitat o, almenys, essent molt ‘tova’. De fet, asseguren les fonts consultades, els responsables del centre encampadà van estar al corrent de la situació des del primer moment. Però no s’hauria actuat amb l’agressor perquè l’incident hauria estat “cosa de nens” i l’endemà s’hauria oblidat tot, situació que no s’ha donat atès que l’agredit va amb certa por a l’escola.
En tot cas, en haver de ser atès a l’hospital, van ser els facultatius els que seguint els protocols establerts van elaborar l’informe pertinent per elevar-lo, posteriorment, al ministeri d’Educació, que arran d’aquesta intervenció hospitalària estaria al corrent de la situació i estaria analitzant, aparentment, les eventuals accions a dur a terme. En tot cas, i sortosament, les cures que es van haver de fer al noi agredit no van haver de ser de gaire abast atès que les lesions sofertes no revestien gravetat.
L’únic que la reiteració de situacions violentes, a parer d’alguns familiars d’escolars del centre, evidencia que hi ha alguna anomalia en el funcionament del centre, més enllà que, segurament, molts dels estudiants tampoc no gaudeixen de les condicions que caldria esperar en els seus nuclis familiars. La preocupació a l’escola de secundària andorrana encampadana és d’allò més evident.