Des del cos s’ha volgut fer l’avís un cop s’ha constatat que ja hi ha diverses persones que, malauradament, han acabat caient en la trampa. I, a més, amb conseqüències importants. Fins ara, s’han rebut cinc denúncies -i no es descarta que pugui haver més afectats-. I en alguns dels casos, tot i que no s’ha volgut especificar la xifra, la quantitat perduda en l’estafa seria elevada, de “milers d’euros”, segons les fonts del cos consultades per Altaveu. Per tant, l’alerta es fa, justament, per intentar evitar que més gent acabi picant.
Una de les modalitats que s’han detectat és a través d’anuncis falsos als navegadors d’internet. Els ciberdelinqüents publiquen suposades oportunitats d’inversió, tot prometent grans beneficis. Quan la víctima ha començat la relació, li mostren uns guanys ficticis perquè continuï posant diners.
Les recomanacions des del cos d’ordre són clares: primer, no compartir mai cap dada; segon, desconfiar de qualsevol promesa de guanys ràpids i fàcils
Des de la policia s’ha explicat que les webs a les quals s’accedeix a través dels anuncis semblen reals, però no ho són pas. Els estafadors les utilitzen per fer-se passar per experts en criptomonedes i establir contacte. Un cop ho han aconseguit, fan que les possibles víctimes s’instal·lin als seus dispositius programes de connexió remota com Teamviewer o AnyDesk per tal d’ajudar-les a fer la inversió. Quan els han instal·lat, els estafadors ja hi poden entrar i en tenen el control.
A partir d’aquí, els usuaris -amb la suposada ajuda dels ciberdelinqüents- faciliten totes les seves dades i documentació personal, i creen un compte moneder a una reconeguda plataforma de compra i venda de criptomoneda. I en haver-se fet amb l’ajut dels presumptes experts, els ciberdelinqüents tenen les claus d’accés.
Una vegada les víctimes efectuen diversos pagaments a la plataforma, els criminals hi accedeixen i transfereixen les criptomonedes a altres comptes moneder als quals les persones afectades no tenen accés. Per tant, tota la inversió efectuada -i en alguns casos són molt elevades- es perd.
Una segona modalitat d’estafa s’ha detectat via Instagram, fent servir una variant molt més complexa del segrest de comptes de la xarxa social. En aquest cas, les possibles víctimes ja no reben un missatge escrit, sinó un vídeo protagonitzat per una persona coneguda a qui prèviament li han piratejat el perfil. Els ciberdelinqüents demanen a aquesta gent que, per recuperar-lo, faci un vídeo dient que ha invertit amb èxit 500 euros en una pàgina web de criptomonedes i que n’ha guanyat 10.000.
Els estafadors editen la gravació afegint quin és el perfil de contacte per fer la suposada inversió, que també és un compte robat que sembla real, i el distribueixen a tots els contactes de la persona afectada perquè caiguin en la trampa. Justament, aquesta tàctica fa creïble la presumpta inversió i facilita que les víctimes, confiant en un conegut, acabin picant.
Des del cos d’ordre s’ha volgut remarcar diverses recomanacions clares. Primer de tot, no compartir mai cap dada. I, segon, “sospitar sempre de qualsevol promesa per aconseguir diners fàcilment i ràpidament”. També s’alerta que els ciberdelinqüents van adaptant el modus operandi a les diverses situacions que es troben i al comportament de les persones afectades.