I és que els dos principals líders de la ‘banda dels esprais’, germanastres, estan tutelats. I és ben evident que la situació serveix de ben poc per no dir de res. Pitjor encara és el cas del menor dels dos, que vivint en un pis tutelat sota control de l’Estat durant tot aquest temps la majoria de dies no ha anat a dormir en dits habitatges. I això que és menor i que se suposa que els responsables del servei d’Afers Socials que el tutela hi haurien d’estar a sobre. Res de res. I la sensació d’impunitat amb què actuen -el major d’edat té assignada la ‘residència’ a l’Albó, per una suposada patologia que pateix però que no l’impedeix ni ser conscient del que fa ni res de res- fa que el grup es vagi ampliant. I que entrin per una porta, metafòricament, quan els controlen, i en surtin per una altra i hi tornin de seguida.
La setmana passada, la tarda de dimarts i la matinada de dimecres, van entrar en dues ocasions a les dependències de les escoles andorranes de Santa Coloma -escoles en plural perquè s’hi fa primària i secundària- i van causar diversos desperfectes. En la segona de les ocasions van ser enxampats a l’interior del recinte escolar per la policia. Se’ls va controlar, identificar i poc més. Erròniament o no, al major d’edat no se’l va detenir. I la tarda següent van tornar a entrar a l’escola que ha estat un dels epicentres del seu comportament vandàlic i el lloc d’on van sostreure centenars de pots de pintura d’esprai.
Les bretolades s’han estès per diversos punts d’Andorra la Vella -des de l’Albó i Santa Coloma, començant per la pròpia escola, fins al Parc Central o els Marginets- i sembla que també haurien arribat en algun indret d’Escaldes
Les pintades a l’aparcament comunal de Prat de la Creu s’han anat succeint. Fins i tot després de comissar-los els esprais ‘emmagatzemats’ en un Jaguar d’una certa antiguitat. Més enllà de pintar parets, algun que altre cotxe, el terra o els extintors, per posar alguns exemples, també han causat danys a vehicles. Des de sostreure xapes amb els emblemes d’alguna marca d’alta gamma a trencar els neteja parabrises, causant la indignació dels propietaris afectats que no saben fins a quin punt el comú no s’hauria de fer càrrec del cost dels desperfectes, encara que normalment les propietats d’aquest tipus d’equipaments es desvinculen d’aquestes situacions.
Les bretolades s’han estès per diversos punts d’Andorra la Vella -des de l’Albó i Santa Coloma, començant per la pròpia escola, fins al Parc Central o els Marginets- i sembla que també haurien arribat en algun indret d’Escaldes. Sense oblidar que els dos germanastres han protagonitzat fets que van més enllà del vandalisme. En quatre ocasions van entrar per la força en una hamburgueseria del carrer Cap del Carrer de la capital i també van forçar la porta per entrar a l’escola bressol colomenca. Amb una pota de cabra.
Se’ls va detenir -expressió que jurídicament només val per l’adult- per aquells furts amb força -es van endur la caixa registradora en algunes ocasions, també certa mercaderia- però l’autoritat judicial els va alliberar. I la fiscalia, en aquesta ocasió almenys, no només s’hi va avenir, sinó que va promoure l’alliberament agafant-se al trastorn que aparentment pateix i que el manté, contra l’opinió de la direcció i causant cert malestar a més d’una i de dues famílies d’altres usuaris, al centre residencial de l’Albó.
Evidentment, l’equipament dependent de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell no és el dispositiu que necessita aquest jove. Potser tampoc no ho és el centre penitenciari. Llavors, però, s’evidencia que hi ha una mancança clara d’eines per tractar casos com els d’aquests adolescents, que aprofiten l’escletxa que hi ha per anar fent de les seves davant el malestar i la indignació d’afectats i la impotència dels qui haurien de combatre aquestes actuacions que se situen en el llindar de la bretolada i el delicte. Això, és clar, quan no és un delicte amb tota regla com els furts.