El que està clar és que no només hi ha perjudicats al país. També n’hi ha fora, especialment a la província de Barcelona, on la dona més jove, la filla, es venia amb aires de grandesa com ha fet gairebé des de sempre. De fet, l’únic que faria essencialment la dona seria aparentar. I el seu aire entabanador hauria funcionat a les mil meravelles. Perquè del negoci aparent no n’hi ha cap rastre i tot era verborrea. Això sí, de tant en tant, i amb els dies que aconseguia dels uns o dels altres, satisfeia una part de la suposada inversió.
Establir ara el perímetre d’afectació, segons les fonts consultades, és complicat. Perquè a mida que va transcendint la situació, van apareixent més persones que haurien fet aportacions. La dona assegurava tenir accés a vehicles d’alta gamma a preus molt irrisoris gràcies als contactes que suposadament hauria fet en l’àmbit laboral i les relacions socials i garantia uns guanys estratosfèrics a partir de la venda d’aquells mateixos automòbils. Es podia arribar a duplicar o triplicar la inversió.
Però res de res. Els afectats mai van veure ni cinc de calaix. I si van rebre alguna cosa va ser perquè amb els diners dels uns, n’entregava a d’altres, el que constitueix la més que plausible estafa piramidal. Altres van recuperar xavalla a partir de pressions a l’entorn de les dones ara detingudes, familiars directes d’un càrrec públic, tant a nivell institucional com tècnic professional. La filla -de les dues detingudes- ja tenia antecedents d’altra naturalesa. I el seu tren de vida era molt elevat per allò que hauria de ser realment.
Fa pocs mesos el BOPA publicava la interposició d’un procediment d’injunció -és a dir, una reclamació per deutes- per part d’un matrimoni francès resident a Escaldes que exigia a la detinguda el pagament de 1.184.190 euros
De fet, la més jove de les dues detingudes és una habitual en els deutes. Més d’una vegada i de dues ha deixat de pagar taxes i impostos i se l’ha hagut d’inscriure en llistats que acaben sent públics a través del BOPA, que publicava fa pocs mesos la interposició d’un procediment d’injunció -és a dir, una reclamació per deutes- d’un matrimoni francès resident a Escaldes que exigia a la detinguda el pagament de 1.184.190 euros. De fet, les dones, almenys en part, s’haurien inventat el negoci de compra-venda per poder disposar de diners i anar tapant forats, creant-ne així de nous i anant estenent el frau.
Cal veure encara quin era el rol exacte de la mare, és a dir, de la més gran de les detingudes, encara que hores d’ara no hi ha dubte que estava al corrent de la situació i de les maneres de fer de la seva filla. Però no està clar que fos autora directe de l’estafa per engany. Podria ser cooperadora necessària o encobridora. I el que sí tenen clar els investigadors és que ara que ha transcendit tot plegat aniran aflorant més afectats, atès que n’hi havia alguns que no volien reconèixer l’engany del qual eren víctimes i, d’altres, que tenien el convenciment que mobilitzant les autoritats haurien perdut definitivament la inversió realitzada. Ara l’escenari és clar. I les dues presumptes estafadores estan detingudes.