La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) hauria descobert el cas tot just fa un mes com a molt. Els darrers temps la dona, que portava pràcticament dues dècades treballant en la mateixa clínica odontològica, petitona, hauria incrementat la seva activitat fraudulenta i això hauria alertat els inspectors de la CASS. “Des de la CASS realitzem de manera regular controls sobre les prestacions atorgades, i si el cas ho requereix, informem la policia perquè realitzi les pertinents investigacions”, han indicat des de la Seguretat Social sense aclarir res més perquè “un cop el cas està judicialitzat, des de la CASS no fem cap comentari per no entorpir la instrucció”.
En fi, realment el que va fer la CASS, després de comprovar que tot era una estafa -s’hauria contactat amb la dentista titular de la clínica on fins ara ha treballat la dona- ja que la processada mai s’ha fet tants empastaments i menys encara en el despatx on exercia com a administrativa, es va posar tota la maquinària en marxa. I la parapública el que va fer va ser posar la informació de què disposava en mans de la fiscalia, amb l’objectiu que fes les diligències que considerés oportunes.
Malgrat la voluntat de la dona d’abonar els diners sostrets -en superar els 6.000 euros es tracta d’una estafa qualificada-, com que de moment no els ha pogut satisfer, la processada ha ingressat de manera preventiva al centre penitenciari
El ministeri públic hauria mandatat la policia perquè fes les investigacions oportunes i, finalment, s’hauria quadrat el cercle i allò que la CASS sospitava. Més encara, no només la Seguretat Social era la perjudicada. També una asseguradora complementària de què disposava la dona. Aprofitant els coneixements del seu lloc de treball, i des de fa una dotzena d’anys, puntualment generava fulls grocs d’empastaments que no es realitzava. I cobrava de la CASS i de l’asseguradora sense haver hagut de posar ella ni un euro. Benefici net. Els darrers temps, ja s’ha dit, l’activitat defraudadora s’hauria incrementat de forma notable i això és el que va alertar els controladors de la parapública.
Amb tot, i malgrat els anys que portava enganyant la CASS -en principi, la clínica on treballava no hauria fet cap acció legal en contra seva-, el benefici assolit durant aquests anys ‘només’ seria de poc més de 18.000 euros. Un muntant que seria la condició que la Batllia hauria imposat a la dona com a mesura per estalviar l’empresonament. Malgrat la voluntat de la dona d’abonar els diners sostrets -en superar els 6.000 euros es tracta d’una estafa qualificada-, com que de moment no els ha pogut satisfer, la processada ha ingressat de manera preventiva al centre penitenciari.
Es tracta d’una dona andorrana de 57 anys amb prou arrelament al país i de qui la seva empleadora i titular de la clínica odontològica no tenia ni la més mínima idea de la ‘segona feina’ que l’administrativa tenia en el marc del despatx. Mai no havia detectat res perquè, de fet, res no passava per mans de l’odontòloga. Els empastaments en qüestió sempre eren per a ella mateixa. Per a la pròpia empresonada ara. Massa empastaments per a tants pocs forats. Com a mínim en les peces dentals.