- La qualificació del ràting a llarg i a curt termini passa de BBB- / A-3 a BBB / A-2; és a dir, escala una posició i manté la perspectiva estable
- L'agència detecta una certa recuperació econòmica lligada a l'evolució d'Espanya i justifica la millora de la valoració pel fet que el país ha sabut resistir a la crisi de BPA
- La firma manté que no és gens bona l'elevada dependència del país d'un sector financer que s'enfronta al repte de l'homologació i un canvi de model de negoci
- L'entitat preveu des d'ara i fins al 2020 un creixement mitjà del PIB real de l'ordre de l'1'4% i que aquell any la riquesa per capita se situï en 35.300 euros
L’agència de qualificació Standard&Poor’s (S&P) ha apujat una mica més la nota que atorga a la solvència financera del Principat i ha celebrat la recuperació econòmica que, creu, s’està apuntant. I mentre avala les negociacions que s’estan duent a terme amb la Unió Europea -avisant, però, de les conseqüències que pot tenir un mal acord-, adverteix del risc que continua suposant per al país tant la dependència exclusiva de França i, sobretot, d’Espanya, com el gran pes que té la banca. Alhora alerta que si els litigis oberts arran del ‘cas BPA’ acaben repercutint en les finances públiques rebaixarà la nota atorgada, que ara per ara té una perspectiva estable.
S&P ha emès aquest dissabte, hora andorrana, un nou informe sobre el ràting d’Andorra.
La valoració donada pels experts de la firma de qualificació permet el país enfilar-se un esglaó més tant en llarg com en curt termini, passant de BBB- / A-3 a BBB / A-2. Això vol dir que el perill de caure en la qualificació equivalent al bo escombraria queda molt lluny i que la solvència estatal mira més cap amunt que cap avall. Però sense floritures. De fet, però, cal tenir en compte que les valoracions que fan aquestes agències especialitzades parteixen, en bona mesura, de les pròpies dades que faciliten les administracions avaluades. I S&P remarca en el seu informe que a Andorra li queda molt camí per córrer a nivell de dades, quant a estadístiques. De fet, aquesta manca d’informació l’allunya de paràmetres internacionals estandarditzats suposant una limitació en vista a obtenir millors notes.
L’increment d’un esglaó en la qualificació del ràting de país
“reflecteix la resistència de l’economia andorrana i de les finances públiques davant l’esfondrament de Banca Privada d’Andorra (BPA)”, afirma l’informe d’S&P. El mateix treball manté que
“el risc per a la solvència d’Andorra serà equilibrada entre la recuperació del creixement econòmic i la fortalesa de les finances públiques i els riscos estructurals que provenen de la gran dimensió del sector financer”. En efecte, l’agència de ràting insisteix, com fa sempre, en l’excessiva dependència que té el Principat respecte dels seus bancs. I que mostra
“la vulnerabilitat del país davant qualsevol turbulència potencial en el sector financer”.
Tot i que més o menys sabudes, les observacions que fa Standard&Poor’s respecte d’aquest sector financer són prou interessants. Alerta del perill que els bancs andorrans tenen un excessiu afany per internacionalitzar-se i, en general, que tenen massa dependència de l’estranger. Remarca, per exemple, que
bona part del negoci bancari està assentat sobre clients no residents el que converteix els dipòsits en “volàtils”. Aquesta circumstància s’està clarament divisant amb la repatriació de fons que estan fent els dipositants estrangers.
També posa de manifest la qualificadora que la crisi de BPA ha comportat que el sector bancari i financer en general, i també els seus supervisors i reguladors, hagin hagut de millorar la gestió dels riscos i s’hagin hagut d’adaptar a normes internacionals per homologar-se a la resta del món. Són, però, decisions que tenen un doble efecte.
“L’adaptació a normes internacionals poden disminuir el risc però, alhora, esdevé un repte per al model de negoci dels bancs andorrans que hauran de competir en un terreny de joc més gran i global.”
Encara lligat amb tot el remarcat fins ara, S&P posa de manifest el
perill que suposa no disposar, al Principat, d’un banc central. Per tant, a un últim prestador, “encara que els bancs poden accedir indirectament a la liquiditat del Banc Central Europeu a través de les seves filials a la zona euro”. Justament per poder tenir una millor connexió amb organismes de control i suport financer, l’agència internacional de ràting considera positiva la negociació oberta amb la Unió Europea (UE) i altres ens -cita específicament, per exemple, el Fons Monetari Internacional-, però també remarca que el fet de no arribar a una entesa en els terminis escaients o si tot hi tancar un pacte aquest no és ben valorat per les agències de qualificació financera, tot plegat pot esdevenir una arma de doble tall.
Dependència d'Espanya i França
Standard&Poor’s espera que el Govern mantingui l’agenda internacional de reformes i fa tot un seguit d’apreciacions prou interessants. Per exemple, que a nivell comercial i una excessiva dependència d’Espanya i França. Ara mateix, ve a dir l’informe, com que Espanya remunta, també ho fa Andorra. I tot plegat porta
l’agència a pronosticar un increment anual mitjà del PIB real entre el 2017 i el 2020 de l’ordre de l’1,4%. Quant al PIB nominal, l’augment mitjà se situaria entorn al 2,4%. L’agència també preveu un augment gradual del PIB per capita des de 36.500 dòlars en què situa l’indicador el 2016 (uns 31.000 euros) a 41.500 dòlars (uns 35.300 euros) al 2020.
Més apunts que fa S&P: un atur molt baix però una ocupació massa lligada als sectors comercials i turístics. Bon comportament de les finances dels governs locals (comuns) i la Seguretat Social (CASS) però un deute de l’Estat lleugerament per sobre d’allò previst. L’agència estima que els fons de la CASS es podrien usar en cas d’un xoc o col·lapse financer però no el preveu pas atesa la sòlida posició fiscal que detecta i la situació política estable producte de la maduresa de les institucions que considera que hi ha.
Finalment, estableix què pot fer modificar la valoració ara donada al ràting. Per bé i per mal, és clar. Aixi, la qualificació
podria millorar si clouen les negociacions amb la UE i “
estimem que l’acord és favorable per a Andorra”. També pot incrementar el nivell positiu del ràting si es reforça l’
accés a institucions internacionals que podrien proporcionar finançament davant una eventual crisi o si
el Principat millora el seu posicionament exterior, fet que vincula a una millora, al seu torn, de les dades i les estadístiques de les quals l’Estat disposi. En definitiva, si Andorra escala posicions internacionals en matèria de transparència.
Per contra, S&P avisa que
penalitzarà a la baixa
si les expectatives de creixement són inferiors al previst; si s’eleva el risc que suposa per al conjunt del país el sector financer (l’impacte sobre el PIB del qual continua situant de l’ordre del 20%) i si
“els litigis en curs derivats del ‘cas BPA’ tenen un impacte material en les finances governamentals”.
Comentaris