Vives ha recordat la trista efemèride viscuda la nit del 8 al 9 de setembre de 1972. “Una trista desgràcia en la qual vam perdre la sagrada imatge de la Mare de Déu”, ha explicat, tot apuntant que “tot el poble andorrà s’entristí molt”. I, després, ha remarcat que “el país va saber reaccionar i aixecar-se”, amb la construcció del nou santuari, obra de Ricard Bofill, eix neuràlgic de les celebracions del dia de Meritxell, aquest dijous novament sense cap mena de restricció per culpa de la pandèmia.
D’aquest “dolorós esdeveniment”, ha apuntat, “podem aprendre”, ja que “fa 50 anys Andorra va ser resilient”. I és aquí on ha aprofitat per fer referència a les acusacions rebudes. “La resiliència o enteresa és el procés d’adaptar-se bé a l’adversitat, a un trauma, a una tragèdia, a una amenaça, a una greu difamació o calumnia o a fortes tensions”, ha indicat. El missatge estava llençat entre línies, però força clar.
Per si de cas, després hi ha insistit, tot apuntant que “el món està dominat per l’orgull i la mentida” i parlant de “sofriments immerescuts”. L’arquebisbe ha afirmat que “la creu quasi sempre és inesperada, dura, feixuga, immerescuda, excessiva. Repel·leix a la raó, es fa insuportable i no se li troba sentit”.
Més enllà de refutar les acusacions d’encobrir casos de pederàstia dins l’Església, quan era bisbe auxiliar a Barcelona, Vives ha remarcat que l’exemple de fa 50 anys és el que s’ha de seguir ara. “Andorra no està aïllada i ha patit la llarga epidèmia de la Covid i sofreix les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, de la crisi energètica mundial, de l’emergència climàtica i de les emigracions i la globalització”, ha manifestat.
“Necessitem aquesta resiliència que, unida a la perseverança i a la paciència ens allibera de quedar-nos presoners de la impotència, de la queixa, sense fer res”, ha reclamat el Copríncep episcopal. I ha volgut rememorar que “no fou aquesta la reacció dels andorrans després de l’incendi”. Llavors, “es va posar tot el país en marxa i mans a l’obra; ens vam aixecar renovats”.