En efecte, Barajas formava part del dispositiu aeri forestal de la direcció regional de Monts de Muğla, una de les regions turques, en aquest cas situada al sud-est del país, a la costa del Mar Egeu. Des del mes de juny que estava treballant en aquesta zona per compte de l’empresa espanyola per a la qual treballava. Ja havia participat en diversos incendis a la zona, força afectada per focs. De fet, Emiliano s’havia guanyat l’estima de companys i responsables de l’administració otomana de la zona, que el defineixen com un home molt alegre. I molt implicat en la feina.
Emiliano, contractat per una empresa espanyola que feia tasques per diverses entitats, s’havia guanyat l’estima de companys i responsables de l’administració otomana de la zona, que el defineixen com un home molt alegre. I molt implicat en la feina
Pilot d’un avió extintor model airtracktor llogat per la direcció general de Monts i estacionat a l’aeroport de Dalaman sota el comandament de la direcció regional forestal de Muğla, Emiliano treballava dimarts en l’incendi que es va originar al barri de Köyceğiz Karaçam, a la capital de la regió on estava treballant. Ja volant es va començar a sentir indisposat, però va aconseguir fer les descàrregues d’aigua previstes i, després, va aterrar amb certa normalitat a la base.
Quan va arribar a terra ja va referir als seus companys que no s’acabava de trobar bé i, per tant, es disposava a descansar una estona a la base. Però el principi d’infart que se suposa que va patir volant es va reproduir i la fallada cardíaca no es va poder aturar tot i les atencions rebudes, segons que han explicat les diverses fonts consultades, que s’han mostrat consternades per la desaparició d’Emiliano, que estava domiciliat a Andorra, on té tota la seva família, encara que també passava temporades a Benicarló i en altres indrets a Catalunya, on havia muntat una escola de vol.
Aquest era el primer estiu que treballava a Turquia després d’haver-ho fet un parell o tres d’anys tant a Espanya com a Xile. Sempre per compte de l’empresa per a la qual estava contractat. Enguany, però, l’empresa en qüestió va declinar tornar al país sud-americà i va acceptar l’oferta rebuda per part de l’administració otomana. I cap a Turquia que va anar a feinejar Barajas.
El pilot andorrà tenia intenció de continuar en aquest món dels hidroavions, fins i tot de poder pilotar aparells que directament carreguessin -gairebé aterrant- al mar mateix. Estava content, satisfet. I poc es podia esperar la fallada cardíaca de dimarts, que va commocionar tots els seus companys. D’urgència un germà del finat va volar des del Principat cap a Muğla per participar en la cerimònia de reconeixement, homenatge i comiat que se li va fer.
La cerimònia es va celebrar a la direcció regional Forestal de Muğla. Hi van assistir el director regional, Mustafa Ülkdür, el germà del pilot mort i els companys de feina. També l’inspector en cap de GDF, Tevfik Çetinkaya, i els subdirectors regionals, els directors de sucursal i el personal forestal de l’administració turca present al territori. En el seu discurs, Ülkdür va dir que Emiliano Barajas va ser un pilot que “va servir amb èxit en incendis forestals”. El director regional va afirmar que els va visitar recentment a Dalaman i va expressar la seva tristesa per la mort sobtada “d’un jove pilot alegre”.
El govern otomà s’ha mobilitzat per facilitar la repatriació del fèretre amb les restes del malaurat pilot andorrà. Aquest mateix dijous ja serà aquí i es preveu que demà, de bon matí, es pugui fer, qui ho vulgui, el darrer comiat a Emiliano. La vetlla -no hi haurà cerimònia posterior- es farà a les sales del tanatori nacional, just al davant de l’accés a Urgències de l’hospital. La vetlla serà de 10 del matí a la 1 del migdia. Posteriorment el fèretre serà incinerat en la intimitat familiar.