Aquesta diferenciació va ser, probablement, l’únic punt de fricció d’una Llei àmpliament consensuada per tots els grups. Es va aprovar el passat mes de juliol, el dia 21, i va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA, el 17 d’agost. A partir de llavors, corria el termini per decidir si algun grup la duia al TC.
I així serà. El motiu? El fet que, a l’hora de parlar de matrimoni, faci una distinció entre aquells que es fan per la via civil -siguin entre home i dona o entre persones del mateix sexe- i els que se celebren sota l’empara de l’Església. Els primers, de fet, ja no són matrimoni. Es passen a nomenar “casament civil”. Només els segons mantenen la tradicional denominació, amb un afegit: matrimoni canònic.
Aquesta diferenciació va ser l’escollida des dels grups de la majoria, presentadors de la proposició legislativa. El motiu era clar. El fet que anomena matrimoni a aquelles unions entre persones del mateix sexe pugues incomodar o disgustar el Copríncep episcopal. Era, defensaven, “una fórmula menys invasiva”, tot i que no va impedir que Joan-Enric Vives fes servir la possibilitat de no ratificar el text per qüestions de consciència -la modernització de la regulació del divorci i l’impuls a la possibilitat del canvi de gènere també anava contra les seves creences-. Així doncs, la Llei publicada al BOPA només duia la signatura d’Emmanuel Macron.
El dia de la seva aprovació, els parlamentaris del PS van votar separadament els articles en qüestió. D’aquesta forma, es reservaven la possibilitat de presentar un recurs davant el TC. Al llarg d’aquestes setmanes, s’ha estat valorant què es fa finalment. I, sobretot, es va demanar un informe jurídic sobre la qüestió.
I el treball dona prou arguments per pensar que un recurs d’anticonstitucionalitat té opcions de tirar endavant. És a dir, valida que la diferenciació entre matrimoni canònic i casament civil, malgrat que suposin els mateixos drets, sí que suposa una discriminació, ni que sigui només en l’àmbit lingüístic. I, per tant, la formació ha decidit tirar endavant l’acció.
El recurs s’ha presentat aquest mateix dimecres, tres dies abans que finalitzés el termini establert per la llei que regula l’organisme encarregat de vetllar per la correcta aplicació de la Carta Magna. Ara, el TC ha de decidir si l’admet a tràmit -presumiblement ho hauria de fer, més que els consellers generals que el signen van votar en contra dels articles ara impugnats-. Posteriorment, disposarà d’un termini inicial de dos mesos, prorrogable un tercer, per emetre una sentència.
Si aquesta fos positiva, els dos articles quedarien anul·lats. I, llavors, el Consell hauria d’aprovar una modificació legislativa seguint el que establís el TC en la resolució.