Una seixantena de dones acudeixen anualment a Stop Violències perquè les ajudin a poder avortar. El perfil, explica Mendoza Cortés, és clar: “Dones en situació de vulnerabilitat sigui perquè són temporeres, perquè estan en una situació de violència en la parella i dones violades”, tot i que també reben dones que simplement volen avortar sense trobar-se en cap d’aquestes situacions.
A més, també reben consultes per part de menors, “que derivem al SIAD”, però reconeix que no sap si hi acaben acudint o no. Una situació que assegura que “ens amoïna especialment” perquè sovint acudeixen a la Seu d’Urgell per poder accedir a fàrmacs per avortar “però no sabem què passa amb aquestes menors”.
El perfil atès són “dones en situació de vulnerabilitat sigui perquè són temporeres, perquè estan en una situació de violència en la parella i dones violades”
I tenint en compte les dades que s’han fet públiques aquesta setmana per part de la fiscalia, que va mostrar preocupació per l’increment de les agressions sexuals i que va xifrar en dues al mes el nombre de violacions que es donen al país, afirmen que són poques, perquè “el que s’acaba denunciant és només entre un 5 i un 10% de la realitat”. També critiquen la resposta que de moment ha donat el Govern. “Em sembla molt poc acurat voler apujar l’edat de consentiment sexual de les noies. Continuem culpabilitzant les noies i continuem sense fer polítiques per als nois”, assegura la presidenta d’Stop Violències, que remarca que “la violència sexual no és una qüestió de tenir llibertat sexual, és una qüestió de cultura de la violació i del privilegi masculí i patriarcal de violar les dones sense conseqüències”. Des del seu punt de vista “el problema no és que una noia, una dona o una jove tingui relacions sexuals, el problema és que es continua tractant les relacions sexuals com una cosa sacrosanta, desnormalitzada”, i troba a faltar polítiques “per responsabilitzar els homes, perquè no ens quedem prenyades soles”. Aquí és on radica el problema segons Mendoza Cortés: “no fem polítiques efectives contra la cultura de la violació”.
FER PINYA
La vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, ha destacat la voluntat d’organitzar conjuntament una formació sobre avortament perquè actualment “cada col·lectiu vulnerable sembla que ha d’anar per la seva banda i fins i tot sorgeixen discursos que creen confrontació. Nosaltres volem fugir d’això i apostar per la comunitat i lluitar juntes per eliminar privilegis i que hi hagi una igualtat real”.
Vargas remarca que tenint en compte que aposten per “l’autonomia corporal” i aquest concepte també té a veure amb el dret a l’avortament. “Si hi ha quelcom que posa en perill la meva vida he de poder decidir sobre el meu cos”, destaca, i recorda que dins el col·lectiu LGTBI “hi ha moltes dones, hi ha lesbianes o persones que tenen úter que no són dones, com els homes trans” a qui també se’ls ha de garantir l’accés lliure a l’avortament. Fins ara ningú els ha demanat ajuda per això, però en canvi sí que assegura que hi ha homes trans que “mai han anat al ginecòleg perquè saben que no se’ls atendrà de la manera que necessiten i per tant, “tenen vulnerat el seu dret a la salut per qüestions socials i de discriminació”.
FORMACIÓ
La formació que s’ha impartit aquesta tarda ha anat a càrrec de l’associació Mika Sororidad. L’ha impartit Rosa Maldonado, que minuts abans de començar destacava que es volia incidir en un “acompanyament antiracista, feminista” i que trenca amb l’estructura que afirma que es dona en la majoria de centres públics de salut. La idea és “trencar l’estigma”, recordar que les dones que avorten “no estan soles, que no ho faran soles i deixar clar que l’avortament forma part de la vida de les dones”. Maldonado té clar que el pitjor de tot el procés és “la penalització social, la culpa, la vergonya i la por de què passarà si avorto”.
Ofereixen informació dels processos, de què suposa una intervenció quirúrgica o l’avortament farmacològic, saber els símptomes, si tindràs febre o no si és normal sagnar o no i deixar clares algunes qüestions. “Si t’has pres unes pastilles a la Seu i tens complicacions un cop ets a casa, pots anar a l’hospital”, afirma la presidenta d’Stop Violències, que assegura que es troben amb dones que fan una expulsió a casa, es neguitegen i les contacten “com si estiguessin fent una cosa il·legal”. Finalment ha recordat la tasca que es fa des del 2018 amb la xarxa La Meri i ha deixat clar que “avortar no és traumàtic, el més traumàtic és el judici social”.
Comentaris (9)