En una carta enviada aquesta mateixa setmana pel síndic al secretari de la consòrcia, Eduard Tomàs, tot responent un correu electrònic del 25 de gener passat, Ensenyat fa un exposat dels motius pels quals no es pot ni fer foc ni fumar a Casa de la Vall. De fet, el síndic exposa la seva sorpresa pel fet que el recordatori que hauria fet Sindicatura en autoritzar l’acte, en permetre el Consell del Bull, no es rebés de bona manera.
En tot cas, Ensenyat indica que prohibint l’encesa del foc a la cuina es volia preservar la integritat del conjunt d’assistents al Consell del Bull, que poden arribar a ser una seixantena, i, també, òbviament, el manteniment de Casa de la Vall que, es deixa clar, està inventariat i catalogat com a bé museístic formant part del patrimoni nacional. En la seva carta el síndic general exposa què fa que no es pugui fer foc a la cuina de l’antiga seu parlamentària. D’entrada, es recorda que la xemeneia de la cuina té tot de punts electrificats per poder garantir la il·luminació de diferents parts del recinte.
“No teníem constància, però, que aquestes normes de bon ús -per seguretat i legalitat- d’un edifici tan important pel nostre país com Casa de la Vall eren sistemàticament omeses i ignorades cada any i -presumptament- encobertes per la persona que la Sindicatura encarregava la custòdia de Casa de la Vall”
També s’explica que no hi ha sortides d’emergència ni cap element antiincendis. I que el primer hidrant queda a seixanta metres de l’edifici passant per un carrer estret. Alhora que l’accés rodat fins a l’històric immoble tampoc no hi és autoritzat. Així, si es donés el cas de qualsevol incendi o incidència similar, seria de difícil abordatge. Quant a la prohibició de fumar dins de Casa de la Vall, aquesta, es recorda, prové de la llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, que deixa clar que no es pot fumar en els edificis públics.
En aquest marc, Ensenyat recorda que “la Sindicatura que ens ha precedit ja va indicar l’any 2019 als cònsols primer i segon de la Consòrcia la prohibició d’encendre foc i fumar a l’interior de Casa de la Vall”. I a partir d’aquí, ve el dard o el foc del síndic cap als membres de la tradicional institució d’Andorra la Vella: “No teníem constància, però, que aquestes normes de bon ús -per seguretat i legalitat- d’un edifici tan important pel nostre país com Casa de la Vall eren sistemàticament omeses i ignorades cada any i -presumptament- encobertes per la persona que la Sindicatura encarregava la custòdia de Casa de la Vall”.
Per tot això “iniciarem les accions necessàries per esclarir aquests fets i depurar les responsabilitats a les instàncies escaients”. A la vegada, Ensenyat també va “palès el malestar dels nostres treballadors per l’actitud de persones -molt poques afortunadament- al tomb de la seguretat i l’ús d’un immoble propietat del Consell General”. I sí, deixa clar el síndic que s’és conscient que cal millorar la històrica casa de mesures antiincendis. Però que tal respectar les prohibicions indicades i suficientment motivades.