El ritme de vida actual a les ciutats és frenètic. Un va d'un lloc a un altre com si li estiguessin perseguint i amb el mòbil enganxat a la mà. I pensant en allò que vindrà, sense gaudir del present. Aquesta constant sensació d'anar de bòlit, a la que se li suma moltes vegades treballar a feines que deixen poc espai a la conciliació familiar o el problema de l'habitatge, pot acabar derivant en una ansietat.
La salut mental és invisible i això fa que, amb freqüència, s'ignori. Ningú diria que no cal anar al metge si tens un trau al crani, però "si és només ansietat", la situació canvia. Llavors, és quan s'ignora el trastorn mental que pot agreujar-se i esdevenir crònic. Davant els primers senyals, s'ha de demanar hora amb el psicòleg que, segons el cas, derivarà el pacient a psiquiatria. I parlar obertament amb familiars i amics de les emocions, perquè ells també poden ajudar.