Es tracta de la tercera part d’un treball que ha posat el focus en com ha afectat la pandèmia al Principat. Tant a l’inici, quan els efectes de la crisi sanitària eren ben evidents, com el 2022, quan la recuperació post Covid ja es notava i ara, que la crisi ja es dona per tancada. “Alguns experts diuen que quan hi ha aquest tipus de crisis, al cap de 3 anys es donen per tancades, per tant, hem volgut veure què ha millorat, què ha empitjorat i què ha quedat igual”.
Amb aquest objectiu s’han analitzat fins a sis àmbits diferents: demogràfic, econòmic, laboral, social, educatiu i salut. A més, situant-hi també la perspectiva de gènere partint de la hipòtesi que les dones poden quedar més afectades perquè treballen en sectors més precaritzats.
En l’àmbit demogràfic ha destacat que el 2023 s’ha registrat un creixement interanual del 4,4%, quan abans de la pandèmia el creixement se situava en el 2% o per sota. “S’ha donat un efecte rebot que no podem concloure que sigui només degut a la pandèmia, ja que hi pot haver altres components que fan que Andorra sigui un lloc atractiu per viure-hi”, ha assenyalat Alberch.
“S’ha donat un efecte rebot que no podem concloure que sigui només degut a la pandèmia”, diu Alberch sobre la demografia
Amb tot, en les conclusions l’autora de l’estudi situa com un “semàfor taronja” aquests nivells de creixement ja que poden tenir conseqüències “a nivell de recursos i l’habitatge”.
En l’àmbit econòmic, com ja s’ha apuntat en altres ocasions, les dades macroeconòmiques són molt positives, amb un PIB que s’ha recuperat ràpidament i per sobre dels països de l’entorn i una bona recuperació, també, del sector turístic i de la construcció. Això ha generat “optimisme” a les empreses andorranes.
A nivell laboral tots els sectors (hoteleria, altres activitats socials i serveis personals, activitats immobiliàries i serveis empresarials i comerç i reparació de vehicles de motor) han recuperat assalariats, però el que ha crescut més és l’immobiliari, assessoraments i consultories. Amb dades de març del 2023 el sector tenia 7.108 assalariats, un 18,7% més que el febrer del 2020. A més, també ha incrementat el seu pes sobre el total de treballadors, passant d’un 13,9% a un 15,6%. De fet, és l’únic sector que guanya pes sobre el total. En el cas de l’hoteleria, guanya un 3,4% d’assalariats, les altres activitats socials un 4,5% i el comerç un 2,8%.
SITUACIÓ SOCIOECONÒMICA
Amb tot, el creixement de la inflació ha perjudicat especialment les economies familiars. Tot i que els salaris han augmentat, l’encariment del cost de la vida no ha donat massa marge a millores. Encara que la falta de dades actualitzades dificulta extreure determinades conclusions sobre la situació de pobresa.
Alberch ha deixat clar que cal estar “molt atents” a determinats col·lectius, com persones que estan a l’atur, de baixa o personal no qualificat perquè “no es recuperen a nivell socioeconòmic igual que la resta”. Per tant, aquí cal “continuar intervenint” per revertir situacions de vulnerabilitat i evitar una major precarització.
Per aquest motiu, és en aquesta qüestió i la salut mental que l’autora de l’estudi hi posa el semàfor vermell per situar-hi la màxima atenció. Com ja han anat demostrant les dades estudis publicats fins ara, el servei de Salut Mental ha rebut un increment de pacients, especialment joves, per tant “és on la pandèmia ha tingut l’afectació més important”. En aquest sentit Alberch considera que és el punt “més preocupant i on cal incidir més de cara al futur perquè la pandèmia de Covid no passi a ser una pandèmia de salut mental”. Ara bé, també ha reconegut que és probable que aquesta problemàtica s’estengui encara en el temps i dependrà d’altres factors aliens a la crisi sanitària de la Covid-19 que pugui revertir-se.