La cúpula de la cadena pública, formada per una direcció general pràcticament bicèfala amb Xavier Mujal i Marina Alonso al capdavant, hauria tancat aquest divendres la incorporació d’Anna Sosa i Ròdenas, una professional de la comunicació especialitzada en la gestió de recursos per poder fer realitat projectes audiovisuals. Formalment Sosa no hauria d’aterrar a RTVA fins a la tardor, i el seu càrrec oficial seria el de cap de producció -no fa gaire mesos s’havia contractat una professional procedent d’Antena 3 Televisió pel mateix càrrec, però en breu es posarà de baixa per maternitat segons les fonts consultades- malgrat que tindria la missió de reorganitzar un equip professional clarament en hores baixes.
Més enllà de la mala maror, que durant un temps hi ha estat, el que sobretot està afectant el clima laboral a RTVA hores d’ara és el desgast que hi ha, producte d’un comportament fora de lloc, a parer de les fonts, de la direcció general, amb un control exagerat i unes maneres de fer que res tenen a veure amb la dinàmica d’un mitja de comunicació
Nascuda a Mataró l'any 1977, Anna Sosa és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull de Barcelona i està especialitzada en la producció comunicativa. És a dir, en la recerca de qualsevol mena de recurs necessari per tirar endavant un projecte comunicatiu. Ha treballat en programes informatius de TV3, Cuatro, CNN+ i en magazines com ara ‘Migdia’ amb Ruth Jiménez o ‘8 al dia’ sota la direcció de Josep Cuní, tots dos a 8TV. Actualment és tècnica productora de campanyes al Banc de Sang i Teixits de Catalunya. També ha tingut incursions polítiques en l’àmbit municipal sota les sigles d’ERC.
Mujal i especialment Alonso, a qui més s’assenyala com a responsable del malestar intern que perdura a l’empresa pública de ràdio i televisió, haurien pensat en Sosa com a tallafocs per intentar frenar un degoteig constant de baixes -majoritàriament voluntàries i fins i tot sense una destinació posterior lligada en alguns casos- que hi ha des de fa gairebé dos anys. El darrer any i mig hi ha hagut més de vint baixes i les fonts internes consultades han apuntat que el cicle encara no s’ha tancat.
Les fonts consultades han assegurat que més enllà de la mala maror, que durant un temps hi ha estat, el que sobretot està afectant el clima laboral a RTVA hores d’ara és el desgast que hi ha, producte d’un comportament fora de lloc, a parer de les fonts, de la direcció general, amb un control exagerat i unes maneres de fer que res tenen a veure amb la dinàmica d’un mitja de comunicació. I tot plegat, a les portes d’unes eleccions generals.
Si una cosa han perdut la televisió i la ràdio públiques ha estat experiència. La gran majoria dels professionals de llarga durada a la casa -tant a nivell periodístic com en altres funcions- han decidit abandonar la casa per aquest desgast que s’ha accentuat des de l’esclat de la crisi sanitària. I que la direcció general, en lloc de saber redreçar, ha anat incrementant en cada decisió que fins ara ha adoptat. O en cada arenga llançada en alguna de les reunions internes que s’han anat fent.