La llei, cal recordar, vas ser tramitada via proposició pel grup socialdemòcrata. Inicialment, es volia que el Raonador pogués portar davant el TC lleis o reglaments si considerava que aquests vulneraven algun principi constitucional. El Govern va posar en relleu en el seu criteri que això no s’adequa al que diu la Carta Magna i, un cop treballat el text en comissió, es retirarà aquesta opció. Segons ha explicat la consellera general del PS Judith Casal no comparteixen aquesta visió, però prefereixen no fer-ne cap cavall de batalla en benefici de poder assolir un consens.
I aquest s’ha assolit establint una via indirecta. Les esmenes presentades sobre la qüestió -de PS, Demòcrates i Concòrdia- s’han acabat treballant en un redactat conjunt. Aquest elimina l’opció d’un recurs directe per part de la institució, però li dona una alternativa, únicament en el cas de les lleis. Si té alguna sospita sobre el fet que algun text no segueixi la Carta Magna, ho podrà comunicar al Consell General. I els parlamentaris decidiran. Com que amb només sis consellers generals ja es pot fer l’acció, no hi haurà opció que la majoria ho bloquegi.
El redactat final també elimina una altra possibilitat fixada en el text inicial: que una queixa adreçada a la institució pugui tenir efectes suspensius en els terminis per presentar una demanda administrativa. Així, se segueix també el criteri que havia exposat el Govern.
Pel que fa a l’organització pressupostària, i seguint el que havia proposat Demòcrates a les seves esmenes, s’estableix que el Raonador s’haurà de sotmetre a la fiscalització externa del Tribunal de Comptes i de la Intervenció General. A banda, també queda, ara negre sobre blanc, subjecte a les normes de contractació pública i, per tant, haurà de respectar els principis “d’objectivitat, concurrència, transparència i publicitat” en tot procediment per agafar personal.
La futura llei també fixa el procediment per seleccionar qui ocupi el càrrec. En aquest cas, seguint el procés que ja va permetre l’elecció de l’actual Raonador, Xavier Cañada. Hi haurà una convocatòria pública i els candidats seran entrevistats a la comissió d’Interior del Consell. Això sí, amb trobades privades i no pas obertes com volia establir Concòrdia. L’escollit, això sí, tindrà un mandat de set anys, un més que actualment, seguint el que recomana la Comissió de Venècia.
Una esmena que no s’ha volgut acceptar ha estat la proposta que feia el PS per convertir la institució en la referència en drets humans del país. La majoria no ho ha considerat oportú i, per tant, l’esmena també ha caigut en el grup de les refusades.
El text es votarà en la sessió de Consell prevista pel pròxim dia 7. Casal ha expressat la satisfacció pel fet que es tirarà endavant. “Estem contents. Ho portàvem al programa electoral i donem satisfacció a aquesta voluntat”, ha comentat. La parlamentària considera important tant el fet “d’endreçar la normativa, ja que teníem tres lleis diferents i cap text refós” com el “d’adaptar la institució als principis de la Comissió de Venècia”.
Comentaris (2)